Journal Information
Vol. 46. Issue 172.
Pages 169-176 (October - December 2011)
Share
Share
Download PDF
More article options
Vol. 46. Issue 172.
Pages 169-176 (October - December 2011)
Full text access
Comparació de la capacitat de força funcional entre tres grups d’exercici: participants regulars de classes dirigides de condicionament físic, de mètode Pilates i sedentaris
Regular Pilates and fitness class participants vs non exercisers. A comparison of functional strength capacity
Visits
3827
Teresa García Pastora, María Laguna Nietob, Susana Aznar Laínb
a Grupo de Investigación PAFS-UCLM, Facultad de Ciencias de la Salud, Instituto de Ciencias del Deporte, Universidad Camilo José Cela, Madrid, Espanya
b Grupo de Investigación PAFS-UCLM, Facultad de Ciencias de la Actividad Física y el Deporte, Universidad de Castilla-La Mancha, Toledo, Espanya
This item has received
Article information
Introducció i objectius: El mètode Pilates és un sistema d’exercici ment-cos cada vegada més popular i reconegut en l’àmbit de l’activitat física encaminada a millorar la salut, però les evidències científiques, de moment, són escasses. L’objectiu d’aquest estudi fou valorar i comparar la capacitat de força funcional en tres grups diferents: practicants habituals del mètode Pilates, practicants habituals de classes col·lectives de condicionament físic i sedentaris (practicants habituals = 2 dies a la setmana durant els darrers tres mesos consecutius). Mètode: La mostra completa comprengué 54 subjectes, 14,5% homes (n = 8) i 85,5% dones (n = 47), amb una mitjana d’edat de 41,11 ± 7,75 anys. Tots el participants completaren la bateria de test Functional Strength Capacity Battery (Yeoman i Liebeson, 1996). Resultats: Es van trobar diferències significatives en el test d’esquat (F[2,51] = 4,67; p < 0,05) i en el test de força de l’esquena (F[2,52] = 4,54; p < 0,05) entre els tres grups. Les anàlisis post-hoc indicaren que el grup que practicà Pilates tingué un nivell significativament més alt que el grup sedentari en dues proves: esquat (Pilates [M = 41,67; DS = 9,52] vs sedentari [M = 30,65; DS = 14,24]) i força-resistència d’esquena (Pilates [M = 158,52; DS = 56,92] vs sedentari [M = 115,04; DS = 34,58]). Conclusions: La pràctica regular del mètode Pilates s’associà a millors resultats en les proves de força funcional.
Palabras clave:
Mètode Pilates
Força funcional
Condicionament físic
Introduction: Pilates is a mind-body exercise program gaining in popularity and acceptance by health and physical activity professionals, but there is a scarcity of scientific research. The aim of this study was to evaluate functional strength capacity between three groups: regular exercisers of Pilates Method, regular fitness class participant, and a non-exercisers group (regular exercise = at least 2 days per week for three consecutive months). Method: The total sample comprised 54 subjects, 14,5% men (n = 8) and 85,5% women (n = 47). The mean age of the sample was 41,11 (SD = 7.75) years. All volunteers completed the Strength Functional Capacity battery. Results: There were significant differences in squat test (F[2,51] = 4.67, P < .05) and back endurance test (F[2,52] = 4.54, P < .05) among the three groups. Post-hoc analyses showed that Pilates Method participants scored higher vs non-exercisers in Squat test (Pilates [M = 41.67; SD = 9.52] vs non-exercisers [M = 30.65; SD = 14.24]) and back endurance test (Pilates [M = 158.52; SD = 56.92] vs non-exercisers [M = 115.04; SD = 34.58]). Conclusions: Pilates Method is associated with good scores in the functional strength capacity battery.
Keywords:
Pilates Method
Functional strength
Fitness
Full text is only aviable in PDF
Apunts Sports Medicine
Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?