Journal Information
Vol. 49. Issue 184.
Pages 113-122 (October - December 2014)
Vol. 49. Issue 184.
Pages 113-122 (October - December 2014)
Full text access
Diferència de la resposta hemodinàmica i autònoma a l’estrès simpàtic entre els jugadors de futbol professional potents i els resistents: estudi transversal
Visits
2776
Carlos Fernando Ospina Uribea, Carlos Fernando Ospina Uribeb, Jaime Alberto Gallo Villegasa, Jaime Alberto Gallo Villegasb, Jaime Alberto Gallo Villegasc, Daniel Camilo Aguirre Acevedo-Acevedoa, Daniel Camilo Aguirre Acevedo-Acevedod, Jon Kepa Balparda Ariasc, José Dagnovar Aristizabal Ocampoc, José Dagnovar Aristizabal Ocampoe
a Docent, Facultad de Medicina, Universidad de Antioquia, Medellín, Colòmbia
b Grupo de Investigación en Medicina Aplicada a la Actividad Física y al Deporte - GRINMADE, Universidad de Antioquia, Medellín, Colòmbia
c Centro Clínico y de Investigación SICOR, Medellín, Colòmbia
d Grupo Académico de Epidemiología Clínica, Universidad de Antioquia, Medellín, Colòmbia
e Grupo de Investigación Biología Celular y Molecular - CIB, Universidad de Antioquia, Medellín, Colòmbia
This item has received
2776
Visits
Article information
Introducció

Tot i que es coneixen les adaptacions funcionals i estructurals cardíaques dels esportistes de potència i resistència aeròbica, es desconeix si hi ha diferències cardiovasculars segons les seves característiques metabòliques.

Objectiu

Comparar la resposta hemodinàmica i autònoma a l’estimulació simpàtica entre jugadors professionals de futbol «potents» i els «resistents».

Materials i mètodes

Els jugadors van ser classificats com a «potents» o «resistents» amb proves de camp, mitjançant l’anàlisi de classes latents. Després, se’ls mesurà simultàniament les variables hemodinàmiques i de resposta del sistema nerviós autònom (Task Force® Monitor, CNSystems, Àustria) amb un protocol en posició decúbit, inclinació a 70° i amb prova de pressió en fred.

Resultats

S’inclogueren 22 individus: 9 classificats com a «potents» i la resta com a «resistents». A 70° d’inclinació, els jugadors «resistents» mostraren una freqüència cardíaca menor (68,3 vs 76,3 batecs/min; diferència -8,0; IC 95%, -14,5 a -1,5; p < 0,05), menor pressió arterial diastòlica (84,9 vs 91,0 mmHg; diferència -6,5; IC 95%, -12,4 a -1,5; p < 0,05), a més d’un índex d’ejecció menor (41,1 vs 34,5 ml·m2; diferència 6,6; IC 95%, 2,0 a 11,2; p < 0,05), un índex de contractilitat major (47,5 vs 36,8 [1.000/s]; diferència 10,7; IC 95%, 2,7 a 18,7; p < 0,05) i un índex de volum de final de diàstole major (73,4 vs 62,2 ml·m2; diferència 11,1; IC 95%, 2,4 a 19,8; p < 0,05). A la prova de pressió en fred s’obtingueren resultats similars.

Conclusions

Els jugadors de futbol professional «resistents» tenen una funció ventricular esquerra més efectiva (sistòlica i diastòlica) i una modulació autònoma millor que els «potents» durant una estimulació simpàtica.

Palabras clave:
Esport
Futbol
Sistema nerviós autònom
Cardiografia d’impedància
Cor d’atleta
Full text is only aviable in PDF
Apunts Medicina de l'Esport (English Edition)

Subscribe to our newsletter

Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?

Cookies policy
To improve our services and products, we use cookies (own or third parties authorized) to show advertising related to client preferences through the analyses of navigation customer behavior. Continuing navigation will be considered as acceptance of this use. You can change the settings or obtain more information by clicking here.