La millora de la longevitat i de la qualitat de vida fa que arribar als cinquanta anys no es celebri com cal. Però en el cas de la Residència Joaquim Blume no es pot deixar de ressaltar. No tant pel que va representar d’innovació en el camp de l’esport català i espanyol del moment sinó també com a bressol de totes les iniciatives que han fet de l’esport català un referent a nivell internacional.

La Blume va ser la impulsora del salt de qualitat de l’esport. A partir de la seva inauguració el 1961 es va començar a parlar d’esport d’elit i es va mirar al món per intentar competir amb ell amb les millors garanties i les màximes ambicions a totes les competicions esportives més importants.

Però també va ser l’inici de la Medicina de l’Esport a casa nostra i de la millor formació per als professionals de l’educació física i l’entrenament esportiu, i també de la nostra pròpia revista que va néixer en aquest nucli tres anys desprès.

Tot i ser importants aquests aspectes, la gran riquesa de l’experiència de la Residència Blume com a resultat del treball i la imaginació del nostre català més universal en el món de l’esport, Joan A. Samaranch, és que després de cinquanta anys i d’un llistat inacabable d’esportistes que varen triomfar en els seus esports i a la seva vida i que part de culpa d’aquests èxits va tenir junt a la seva voluntat i esforç el suport de gent com els entrenadors, monitors, cuiners, metges, administratius, etc. que també van viure molts moments importants entre les seves quatre parets.

Quan els humans mirem enrere i analitzem què hem fet a la nostra vida sempre l’ús de la balança es fa imprescindible. Si la Residència tingués aquesta capacitat de recordar ompliria només un costat: ha servit esplèndidament per allò pel que a primers dels seixanta va ser concebuda i creada.

Felicitats i que en compleixi molts més.