Journal Information
Vol. 42. Issue 156.
Pages 181-185 (October 2007)
Full text access
Protocol de recuperació funcional d'una lesió lligamentosa de turmell
Protocol of functional recovery of a ligamentosus ankle injury
Visits
9712
Daniel Berdejo del Fresnoa, Sergio Sánchez Pérezb, Manuel González Contrerasb, Fernando Jiménez Díazc
a Llicenciat en Cièncias de l'Actividad Física i l'Esport.
b Club Baloncesto Fuenlabrada S.A.D.
c Club Baloncesto Fuenlabrada S.A.D. Facultad Ciencias del Deporte. Universidad de Castilla-La Mancha. Toledo. Espanya.
This item has received
Article information
Abstract
Full Text
Bibliography
Download PDF
Statistics
Tables (5)
Taula I Lesió lligamentosa del turmell. Seqüenciació del tractament de recuperació
Taula II Lesió lligamentosa del turmell. Rehabilitació
Taula III Lesió lligamentosa del turmell. Reentrenament
Taula IV Lesió lligamentosa del turmell. Precompetitiu
Taula V Lesió lligamentosa del turmell. Competitiu
Show moreShow less
Es presenta un protocol de recuperació funcional d'una lesió lligamentosa de turmell en un jugador professional de basquetbol. Es tractava d'una ruptura del fascicle peroneu astragalí anterior del lligament extern del turmell dret. El programa de recuperació es va dividir en 4 fases de 4 dies de durada cadascuna. En la fase 1 va predominar el treball fisioterapèutic, basat en la descàrrega, la potenciació del tren inferior i el manteniment de la musculatura. La fase 2 va alternar la feina del fisioterapeuta amb l'augment del treball aeròbic en descàrrega. En la fase 3 es va dur a terme la readaptació funcional i fisiològica del subjecte. Finalment, en la fase 4 el jugador es va reincorporar als entrenaments del grup. Aquest protocol s'utilitzarà de referència en el procés de recuperació d'altres lesions lligamentoses com a mètode de prevenció del turmell inestable. Cal destacar la necessitat de fer un treball multidisciplinari entre el servei mèdic i el cos tècnic.
Palabras clave:
Esquinç
Bàsquet
Tractament
Recuperació
A protocol for functional recovery after a ligamentous ankle injury in an elite basketball player is presented. The injury was due to a twist: the anterior talofibular ligament fascicle of the external ligament of the right ankle was torn. The recovery program was divided into four stages of 4 days each. Stage 1 mainly consisted of physiotherapy, which was based on relaxation, muscling of the lower limbs and maintenance of the muscles. Stage 2 alternated the physiotherapist's work with an increase in aerobic work on an elliptical bicycle. In stage 3 the patient's functional and physiological re-adaptation was carried out. Finally, in stage 4, the player participated in team training. This protocol will be used as a reference in the recovery process after other ligamentous injuries as a method to prevent unstable ankle. The need to carry out a multidisciplinary and coordinated approach between the medical service and coaching team is highlighted.
Keywords:
Sprain
Basketball
Treatment
Recovery
Full Text

Introducció

El basquetbol és un esport d'equip en què sovint hi ha contacte entre competidors i fins i tot entre companys del mateix equip. Per aquesta raó és un esport amb una gran varietat de lesions, tant agudes com per sobrecàrrega.

Els estudis epidemiològics més importants sobre les lesions en el bàsquet fan referència al nivell professional, concretament al bàsquet dels Estats Units, ja sigui professional (NBA)1,2 o de lligues universitàries3, i al bàsquet australià4. També es disposa d'estudis importants referents a les lesions en la Lliga ACB (lliga professional de bàsquet a l'Estat espanyol)5-10. Diversos autors han indicat que la majoria de les lesions s'esdevenen a l'extremitat inferior, essent l'esquinç de turmell la lesió més freqüent, amb prop del 30% de totes les lesions que es produeixen11,12.

En aquest estudi es planteja un protocol de recuperació funcional d'una lesió lligamentosa de turmell en un jugador professional de bàsquet. La lesió es va produir mitjançant un traumatisme per torsió durant un partit de caràcter amistós de bàsquet. Es tractava d'una trencament del fascicle peroneu astragalí anterior del lligament extern del turmell dret, diagnosticat mitjançant protocol ecogràfic utilitzant sondes d'alta freqüència, superiors a 5 MHz13-15.

Cas clínic

En l'estudi va prendre part un jugador professional de basquetbol de la Lliga ACB, de 25 anys d'edat, 94,23 kg de massa i 189 cm d'estatura, al qual li fou aplicat el protocol de recuperació funcional ideat.

Protocol de treball

En l'establiment d'aquest protocol16-24 de treball es van tenir en compte una sèrie de principis bàsics que inclouen els antecedents lesionals, el tipus de lesió, la gravetat, el mecanisme de producció, els mitjans de tractament i els objectius, d'acord amb el calendari de competició i la data prevista d'incorporació.

El programa de recuperació es divideix en 4 fases de 4 dies de durada cadascuna (excepte l'última). Les fases del protocol de recuperació (taula I) són les següents:

Fase 1. Rehabilitació (entrenament de regeneració): dies 0-3 (taula II)

En aquest període predomina el treball fisioterapèutic, basat en la descàrrega, la potenciació del tren inferior i el manteniment de la musculatura dels grups actius no afectats, i afegint-hi un lleu esforç aeròbic realitzat en màquina de descàrrega el·líptica. Aquest treball s'ha d'aplicar coordinadament amb el tractament mèdic previst.

Els exercicis que es duen a terme són:

­ Potenciació de turmell, propio-cepció25, descàrrega, drenatge i ultrasons.

­ Crioteràpia26 i higiene postural.

­ Enfortiment dels membres no afectats27,28.

­ Treball de cursa lleu en descàrrega (màquina el·líptica).

Fase 2. Reentrenament (condicionament físic): dies 4-7 (taula III)

L'entrenament realitzat en aquesta fase facilita la recuperació de les funcions perdudes, alhora que protegeix les estructures que han estat sotmeses a traumatisme. La feina del fisioterapeuta s'alterna amb l'augment del treball aeròbic en descàrrega, més un inici del treball anaeròbic també amb màquina el·líptica, a fi d'aconseguir una recuperació de la condició física, i afegint-hi accions tècniques complementàries.

Fase 3. Precompetitiva (condicionament específic): dies 8-11 (taula IV)

En aquest període de la recuperació funcional es fa una planificació de les càrregues per poder integrar el jugador progressivament en la dinàmica d'esforços i descansos de l'entrenament normalitzat. A més, es tracta d'aconseguir el nivell de condició física ajustat al rendiment previ a la lesió, tot assolint una capacitat d'execució tècnica comparable respecte de la seva situació anterior.

Fase 4. Competitiva: dies 12-13 (taula V)

En aquesta fase es fa l'adaptació fisiològica de l'articulació lesionada a la sistemàtica de l'entrenament, especialment en els exercicis més emprats en el desenvolupament de les qualitats específiques del jugador i el seu tipus de joc.

Finalment, en aquest període es persegueixen dos objectius. D'una banda, aconseguir un nivell de confiança suficient per poder efectuar l'entrenament i el joc a ritme de competició i, d'una altra, aconseguir la integració total en el grup d'entrenament.

­ Competició dia 13. En aquest primer partit després del tractament, el jugador va participar durant 16 minuts i 58 segons, va anotar 11 punts i el seu percentatge d'encert va ser del 50%.

Discussió

Aquest protocol s'utilitzarà de referència en el procés de recuperació d'altres lesions de turmell susceptibles de tractament. En la rehabilitació del jugador de bàsquet, s'obté un millor resultat per la situació física, una motivació més gran i més quantitat de temps de recuperació. Es considera la necessitat de fer un treball multidisciplinari29 basat en l'activitat coordinada del servei mèdic i del cos tècnic que permeti l'agilització de la recuperació en aquest tipus de lesions, per a la qual cosa cal que el preparador físic domini les tècniques de readaptació física davant d'aquest tipus de lesions30.

L'objectiu final d'aquest protocol de rehabilitació és obtenir el nivell desitjat de rendiment esportiu en un temps apropiat i aportant seguretat. No és qüestió d'accelerar la reintegració, sinó d'aconseguir que sigui la necessària per prevenir el desús i el descondicionament, per tal que l'esportista trobi en la seva seguretat la motivació necessària per reincorporar-se a l'activitat. S'ha d'evitar de totes totes una recaiguda posterior i per això, durant les primeres etapes de la reincorporació als entrenaments, el jugador que ha patit un esquinç s'ha d'exercitar amb la protecció d'un embenat funcional o una turmellera protectora3,30-32.

Igualment, es recomana fer un treball muscular coordinat de l'extremitat inferior amb la supervisió del preparador físic o del readaptador funcional27,28,30. Aquest treball ha de permetre recuperar la mobilitat, la sensibilitat i la força fins a aconseguir un nivell semblant al que es tenia abans de produir-se la lesió. Per a tot això el treball propioceptiu s'ha mostrat molt eficient25,33.

Es proposa ampliar l'aplicació d'aquest tipus de protocol a altres lesions esportives que afectin altres estructures articulars.


Correspondència: Fernando Jiménez Díaz. Facultad de Ciencias del Deporte. Universidad de Castilla-La Mancha. Campus Tecnológico. Avda. Carlos III, s/n. 45071 Toledo. Espanya.

Correu electrònico: josefernando.jimenez@uclm.es

Bibliograf¿a
[1]
1989-90. Nacional Collegiate Athletics Assotiation injury surveillance statistics. 1990.
[2]
Injury Report 1989-90. National Basket Trainers Association. 1990.
[3]
The incidence of injury in Texas high school basketball: a prospective study among male and female athletes. Am J Sports Med. 1999;27:294-9.
[4]
Ankle injuries in basketball: injury rate and risk factors. Br J Sports Med. 2001;35:103-8.
[5]
Epidemiología de las lesiones en el baloncesto. Archivos de Medicina del Deporte. 1998; XV,68:479-83.
[6]
Protocolo lesional. Epidemiología. Epidemiología de las lesiones traumáticas en baloncesto. Medicina y Baloncesto. 1996;1:9-13.
[7]
Lesiones en el baloncesto: epidemiología, patología terapéutica y rehabilitación de las lesiones. EfDeportes, Revista Digital. 2003;9:62, julio de 2003. Disponible en: www.efdeportes.com
[8]
Siniestralidad en baloncesto: incidencia de lesiones por aparatos, regiones corporales y categorías. En: Jornadas sobre prevención de lesiones en baloncesto. Dirección General de Aragón. Cuadernos Técnicos del Deporte 36. 2003.
[9]
Epidemiología de las lesiones en el baloncesto. Predicción de la talla. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG, Barriga Martín A, editores. Novedades en medicina y traumatología del deporte: baloncesto. Toledo: Quaderna; 2006. p. 157-79.
[10]
Epidemiología: Lesiones traumáticas más frecuentes en el baloncesto. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG, Barriga Martín A. Novedades en medicina y traumatología del deporte: baloncesto. Toledo: Quaderna; 2006. p. 189-201.
[11]
Patología del tobillo y pie en el jugador de baloncesto. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG, Barriga Martín A. Novedades en medicina y traumatología del deporte: baloncesto. Toledo: Quaderna; 2006. p. 207-13.
[12]
Lesiones en las extremidades inferiores en el baloncesto. En: Jornadas sobre prevención de lesiones en baloncesto. Dirección General de Aragón. Cuadernos Técnicos del Deporte 36. 2003.
[13]
Diagnóstico clínico y ecográfico de las lesiones en el deporte. Murcia: Universidad Católica de Murcia; 2003.
[14]
Diagnóstico ecográfico de las lesiones de tobillo en el jugador de baloncesto. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG, Barriga Martín A. Novedades en medicina y traumatología del deporte: baloncesto. Toledo: Quaderna; 2006. p. 129-38.
[15]
Ecografía del aparato locomotor. Madrid: Marbán; 2007.
[16]
Tratamiento de las lesiones ligamentosas. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG, Barriga Martín A. Novedades en medicina deportiva aplicadas al deporte-salud y al deporte-rendimiento. Toledo: Quaderna; 2004. p. 227-39.
[17]
Rehabilitación de lesiones en el baloncesto. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG, Barriga Martín A. Novedades en medicina y traumatología del deporte: baloncesto. Toledo: Quaderna; 2006. p. 219-39.
[18]
Métodos de rehabilitación ante una lesión deportiva aguda. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG. III Curso Internacional de Medicina y Traumatología del Deporte. II Jornadas Regionales de Promoción de la Salud y Ejercicio Físico. Toledo: Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha; 2003. p. 177-91.
[19]
Atención inmediata de las lesiones en el deporte. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG. III Curso Internacional de Medicina y Traumatología del Deporte. II Jornadas Regionales de Promoción de la Salud y Ejercicio Físico. Toledo: Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha; 2003. p. 143-9.
[20]
A randomized controlled trial of a passive accessory joint mobilization on acute ankle inversion sprains. Phys Ther. 2001;81:984-94.
[21]
Guía clínica para la atención del paciente con esguince de tobillo. Revista Médica del Instituto Mexicano del Seguro Social. 2004;42:437-44.
[22]
Tratamiento de las lesiones de tobillo y pie en el baloncesto. En: Jiménez Díaz JF, Caballero Carmona A, Villa Gerardo JG, Barriga Martín A. Novedades en medicina y traumatología del deporte: baloncesto. Toledo: Quaderna; 2006. p. 215-9.
[23]
Manejo conservador de los esguinces de tobillo. Revista Facultad Medicina UNAM. 2002;45:243-4.
[24]
Esguince de ligamento lateral externo tobillo. El Peu. 2002;22:64-70.
[25]
El papel del cuidado del deportista en la prevención de lesiones deportivas. En: Jornadas sobre prevención de lesiones en baloncesto. Dirección General de Aragón. Cuadernos Técnicos del Deporte 36. 2003.
[26]
Crioterapia. Rehabilitación de las lesiones en la práctica deportiva. Barcelona: Bellaterra; 1996.
[27]
Efecto del ejercicio excéntrico, isocinético e isotónico en la fuerza muscular de tobillo en pacientes con esguince. Revista Mexicana de Medicina Física y Rehabilitación. 2004;16:110-6.
[28]
El entrenamiento de la fuerza en la prevención de lesiones en baloncesto. En: Jornadas sobre prevención de lesiones en baloncesto. Dirección General de Aragón. Cuadernos Técnicos del Deporte 36. 2003.
[29]
Papel del preparador físico durante la recuperación de lesiones en el fútbol profesional. EfDeportes, Revista Digital. 2004;10:77. Disponible en: www.efdeportes.com
[30]
El esguince de tobillo en deportes de colaboración-oposición: mecanismos de lesión. Archivos de Medicina del Deporte. 2000;XVII,75:59-67.
[31]
Vendajes funcionales en la prevención de lesiones en el baloncesto. En: Jornadas sobre prevención de lesiones en baloncesto. Dirección General de Aragón. Cuadernos Técnicos del Deporte 36. 2003.
[32]
Incidence of injury in Texas high school football. Am J Sports Med. 1992;20:575.
[33]
Rehabilitation of the ankle after acute sprain or chronic instability. Journal of Athletic Training. 2002;37:413-29.
Apunts Sports Medicine
Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?