Journal Information
Vol. 43. Issue 160.
Pages 192-198 (October 2008)
Full text access
Canvis fisiològics a causa del desentrenament
Physiological changes related to detraining
Visits
3241
Mauro Ronconia, José Ramón Alvero-Cruza
a Escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte. Departamento de Fisiología Humana y Educación Física y Deportiva. Facultad de Medicina. Universidad de Málaga. Màlaga. Espanya.
This item has received
3241
Visits
Article information
Abstract
Full Text
Bibliography
Download PDF
Statistics
Figures (1)
Segons la bibliografia científica, el "desentrenament" és definit com una interrupció parcial o total de l'entrenament. Es diferencien dos tipus de desentrenament: un desentrenament de curta durada (DCD), inferior a les 4 setmanes, i un desentrenament de llarga durada (DLD), superior a 4 setmanes. El tipus de desentrenament i el nivell de rendiment caracteritzen els canvis cardiorespiratoris, musculars i metabòlics. El VO2màx disminueix d'un percentatge del 4 al 14% durant un DCD i entre el 6 i el 20% durant un DLD en atletes ben entrenats; en individus amb poques setmanes d'entrenament s'evidencia una reducció del 3 al 6%. El DCD es caracteritza per la reducció del volum de la sang de fins a un 12% en atletes ben entrenats i d'un 4,7% en individus poc entrenats; la menor quantitat de sang provoca una pèrdua de fins al 12% de la sang expulsada pel ventricle esquerre (despesa cardíaca) i un augment de la freqüència cardíaca que arriba fins a un 10% més en el DCD, i un 5% més en DLD, en esforç màxim i submàxim. També les funcions respiratòries pateixen un deteriorament, amb una disminució del volum respiratori de fins al 10 o el 12%, en atletes molt entrenats, durant un DLD. Un període de DCD no influeix sobre la força muscular i la secció del múscul, mentre que períodes de DLD produeixen fins a una disminució del 12 al 14% de la força muscular en atletes ben entrenats. L'edat i el nivell de rendiment també influeixen sobre la disminució de força i secció muscular durant un DLD. Les alteracions dels valors del quocient respiratori (QR) en períodes de DCD, com queda demostrat en diversos estudis, palesen una més alta dependència dels hidrats de carboni com a font d'energia utilitzada en el metabolisme muscular. Les concentracions de lactat en la sang, en esforç submàxim, augmenten amb pocs dies de desentrenament i d'una disminució del llindar làctic en atletes, durant esforç màxim i submàxim, en períodes llargs de desentrenament.
Palabras clave:
Desentrenament
Desentrenament de curta durada
Desentrenament de llarga durada
Full Text

INTRODUCCIÓ

El "desentrenament" ha estat recentment definit com la pèrdua parcial o completa de les adaptacions fisiològiques, anatòmiques i del rendiment aconseguit amb el procés d'entrenament i com a conseqüència de la reducció o suspensió del procés d'entrenament1. El concepte de desentrenament no s'ha de confondre amb la síndrome de desentrenament, terme clínic que es refereix a atletes amb un llarg historial d'entrenament i que presenten sensacions d'arítmia cardíaca, palpitacions, pèrdua de la gana, insomni, ansietat i depressió1. Molts factors, com les lesions -més o menys greus-, el treball físic, el moment de conclusió de la temporada, poden incidir sobre la durada i els efectes d'un període de desentrenament. D'acord amb la bibliografia científica2,3, existeixen dos tipus de períodes de desentrenament: un desentrenament de curta durada (DCD), caracteritzat per una durada de menys de 4 setmanes, i un desentrenament de llarga durada (DLD), amb un període superior a les 4 setmanes. La durada del període de desentrenament i el nivell d'entrenament previ dels individus caracteritzen els canvis fisiològics, tant a nivell cardiorespiratori, com muscular o metabòlic.

CANVIS CARDIORESPIRATORIS

Consum màxim d'oxígen (VO2máx)

La majoria d'estudis han demostrat que el VO2màx té una disminució amb el desentrenament, entre el 4 i el 14%4-6, durant un període inferior a 4 setmanes i entre el 6 i el 20% durant un període de més de 4 setmanes7-8, en individus amb nivell molt alt d'entrenament aeròbic. Godfry et al9 van estudiar un atleta de rem de molt alt nivell després de 8 setmanes de desentrenament i els resultats es van quantificar en una pèrdua d'un 8% del VO2màx en una prova incremental en cicloergòmetre. En un estudi de Coyle et al10 va resultar que com més alt era el nivell d'entrenament i rendiment, també era més elevat l'empitjorament del nivell del VO2màx durant un període de desentrenament.

Però contradictòriament, els resultats de Cullinane et al11 van trobar que el nivell de VO2màx es va mantenir durant el període de desentrenament de curta durada, molt probablement a causa del nivell de rendiment i a la quantitat d'entrenament dels individus estudiats: < 56 ml/kg/min de VO2màx i < 1 any d'entrenament. En un altre estudi, Pivarnik i Senay12 van demostrar que en individus amb un període d'entrenament de només 4-8 setmanes, els nivells de VO2màx, després d'un període de DCD, van baixar entre el 3 i el 6%. Klausen el al13 també van estudiar individus amb només 8 setmanes d'entrenament i després d'un DLD van observar caigudes dels valors de VO2màx al nivell dels valors basals o de preentrenament. En un estudi de Marles et al14 es va observar que en un grup de 9 joves individus sotmesos a un entrenament d'alta intensitat de 6 setmanes, un període de DLD determinava una reducció significativa dels valors de VO2màx (reducció del 8%), d'un 12% al llindar ventilatori aeròbic (VT1), i d'un 8% al llindar anaeròbic (VT2), durant una prova incremental en cicloergòmetre.

Canvis en el volum de sang

Està demostrat que una de les causes de la reducció de les funcions cardiovasculars durant un DCD cal trobar-la en la reducció del volum de la sang10. Segons Thompson et al15, el volum del plasma es redueix només amb 2 dies d'inactivitat. Coyle et al10 van demostrar que un DCD determina una reducció del volum de la sang fins a un 12%, majoritàriament a causa de la reducció del 9% del volum plàsmic. Sembla que el 3% de la reducció de volum de la sang es podria atribuir a la reducció de la massa de les cèl·lules vermelles que contribueixen a la disminució de VO2màx10. També Pivarnik i Senay12 van observar que en individus acabats d'entrenar-se el volum de sang va disminuir després de 4 setmanes de desentrenament fins al valor d'un 4,7%. Els efectes d'un període de DLD no han estat encara estudiats, però com indiquen Mujika i Padilla2,3, sembla que n'hi ha prou amb només uns quants dies de desentrenament per mostrar una reducció dels volums de plasma i de sang.

Canvis en el volum sistòlic

Estudis de Coyle et al4,10 han demostrat que la reducció de VO2màx després de períodes de desentrenament curt i llarg és consegüent a la reducció de la quantitat de sang expulsada en cada batec; reducció a causa del menor volum sistòlic característic del període de desentrenament. Aquests autors van observar, en un grup d'atletes molt entrenats de resistència, que després d'un període de 4 setmanes sense entrenament, la disminució de VO2màx en els primers 21 dies estava relacionada amb la disminució del volum sistòlic i que en el mateix període va haver-hi una reducció de fins al 12%. Una reducció d'un 3 a 4% en l'índex del volum sistòlic va ser estudiada per Miyashita et al16 en un grup d'individus de 45 anys d'edat i amb només 15 setmanes d'entrenament. Aquest temps d'entrenament reduït probablement va ser el responsable de la disminució d'un 7% del VO2màx del mateix grup d'estudi.

Canvis en les dimensions cardíaques

La reducció del VO2màx, consegüent a la pèrdua del volum de sang i a la disminució del volum sistòlic, durant un període de desentrenament sembla que està relacionada amb els canvis en les dimensions cardíaques17.

Maron et al18 van observar una reducció important, entre el 15 i el 33%, en el gruix del ventricle esquerre (VE) en 6 atletes olímpics de rem, després d'un període de DLD (6-34 setmanes).

En un altre estudi recent de Pelliccia et al19 amb 40 atletes d'alt rendiment, sotmesos a un període de DLD, s'ha demostrat una significativa reducció de la cavitat del VE fins a un 7%. Giada et al20, en un estudi interessant, també van observar la influència de l'edat en les adaptacions cardiovasculars en 2 grups de ciclistes (19-25 i 50-65 anys). Després de 2 mesos de desentrenament (DLD) es van comprovar modificacions en la morfologia ventricular en ambdós grups, amb una pèrdua més gran en la massa i el volum del VE, en el grup dels més grans (50-65 anys). Obert et al21 van observar canvis en la dimensió interna del VE (més del 4%) en un grup de 29 nens (10-11 anys) sotmesos a un entrenament de cursa de 13 setmanes; després d'un DLD de 2 mesos, però tots els paràmetres de la morfologia cardíaca van tornar al període de preentrenament. Contràriament al que s'ha demostrat en diversos estudis, Cullinane et al11 no van poder comprovar canvis en les dimensions cardíaques en 15 corredors després d'un DCD de 10 dies; també Pavlik et al22, estudiant un grup de ciclistes i corredors, no van observar canvis significatius de la dimensió del VE després de 60 dies de desentrenament.

Canvis en la freqüència cardíaca

Com a resultat d'una reducció del volum de sang, la freqüència cardíaca (FC) augmenta durant un esforç d'intensitat màxima i submàxima en atletes durant un període de desentrenament2. Coyle et al10, estudiant atletes d'esports aeròbics, va notar un augment en la FC d'un 11% en el transcurs d'exercicis submàxims després de 2-4 setmanes de desentrenament. Segons un estudi de Houmard et al23, en un grup de corredors amb 14 dies sense entrenament, la FC va augmentar 11 i 9 batecs/min en exercicis d'intensitats submàxima i màxima, respectivament. Coyle et al4 també van estudiar que durant un DLD la FC augmenta; van demostrar que en un grup d'atletes ben entrenats en modalitats aeròbiques, l'augment de la FC era d'un 5% després d'un període de desentrenament de 84 dies. Un estudi amb resultats contradictoris amb els anteriors va ser el presentat per Cullinane et al11, en què s'informava de la no presència de canvis significatius en la FC dels atletes, després de 10 dies de desentrenament. Els mateixos resultats, segons estudis d'altres autors, es confirmen en individus poc entrenats. Segons Wibom et al24, un curt període sense entrenament no sembla que afecti la FC durant exercicis submaximals. També un estudi de Fringer i Stull25 va confirmar que la FC no augmenta durant exercicis màxims i submàxims, després d'un llarg període sense entrenament, en individus poc entrenats.

Canvis en la ventilació

Quant a la funció respiratòria, l'entrenament provoca canvis significatius en la ventilació pulmonar durant l'exercici d'intensitat submàxima i màxima. L'increment de les necessitats de consum d'oxigen en un esportista durant l'exercici, es tradueix en una major producció de CO2 (VCO2), que ha de ser eliminat a través d'un increment de la ventilació. Les funcions respiratòries tenen un deteriorament1 en atletes molt entrenats, després d'un període de desentrenament. Com han demostrat diversos autors, la ventilació (VE) és afectada després d'un llarg període de desentrenament. Drinkwater i Horvath26 van observar una pèrdua del 10,3% de la VE en atletes joves, en 12 setmanes de desentrenament; Fardy7 va demostrar una pèrdua del 10% de la VE en jugadors de futbol després de 5 setmanes sense entrenament, i Miyamura i Ishida8 van observar una VE fins a un 14% menor en jugadors de bàdminton amb 2 anys de desentrenament. Períodes de desentrenament també afecten la VE d'individus recentment entrenats, tal com van demostrar en un estudi Miyashita et al16, en què un grup d'individus van reduir fins a un 7% els valors de VE després de 6 mesos sense entrenament.

CANVIS MUSCULARS

Durant un període de desentrenament hi ha múltiples canvis a nivell muscular, caracteritzats per la pèrdua de força i la disminució de la grandària i distribució de les fibres.

Canvis sobre la força

D'acord amb el que s'ha publicat en la bibliografia científica27, la força muscular pot mantenir el seu estat o disminuir lleument després de períodes de DCD. Un estudi de Hortobagyi et al28 va demostrar que després de 14 dies de desentrenament només la força excèntrica va quedar afectada, mentre que tots els aspectes neuromusculars no es van alterar. Períodes més llargs de 8-12 setmanes sense entrenament es caracteritzen per una pèrdua de força d'un 7 a un 12%27. Hakkinen et al29 van confirmar una pèrdua de força en atletes molt entrenats d'un 12% en els exercicis d'asseguda i extensió de cames, després de 8 setmanes de desentrenament. Neufer et al30 van demostrar que la pèrdua de força específica en la natació en joves nedadors va arribar fins a un 14% menys després d'un període de DLD de més de 4 setmanes. Un interessant treball de Lemmer et al31 va estudiar els efectes i els canvis de força màxima en grups d'individus d'edat i sexe diferents; després d'un període de 31 setmanes de DLD, el grup de joves (20-30 anys), independentment del sexe, va perdre un 8% de força (1 RM), mentre que el grup de més grans (65-75 anys) va perdre un 14% de la força (1 RM); l'estudi va demostrar que l'edat influeix sobre la pèrdua de força màxima durant un període de desentrenament. En un altre estudi recent de Toreman i Ayceman32 s'ha demostrat que, amb dos grups de persones grans (60-73 i 74-86 anys), un desentrenament de 6 setmanes afectava més el rendiment i la flexibilitat muscular en el grup de més edat (74-86 anys). Un treball de Fatouros et al33 va estudiar 2 grups d'individus sotmesos a un entrenament al 55 i al 82% d'1 RM, respectivament, i va resultar que el grup entrenat a baixa intensitat (55%) va perdre més força (20-25%) respecte de l'altre grup després d'un període de desentrenament de 48 setmanes, tot demostrant que la intensitat de l'entrenament també influeix sobre la pèrdua de força durant un desentrenament de llarga durada. Harris et al34, en un estudi recent, van entrenar 3 grups de gent gran (majors de 71 anys) amb 3 intensitats diferents d'exercici (2 × 15 RM, 3 × 9 RM i 4 × 6 RM) durant 18 setmanes; successivament dividits en 2 grups, independentment de la intensitat de l'entrenament anterior, i sotmesos a períodes sense entrenament de 6 setmanes (grup 1) i 20 setmanes (grup 2), ambdós grups van palesar una pèrdua de força muscular del 4,5 i del 13,5%, respectivament, tot demostrant-se que la disminució de força muscular en individus ancians sembla independent de la intensitat de l'exercici.

També és interessant l'estudi de Gondin et al35, en el qual van investigar l'efecte d'un DCD sobre els canvis neuromusculars amb electroestimulació després d'un període d'entrenament de 8 setmanes; els quàdriceps de 9 individus van ser sotmesos a 32 sessions d'electroestimulació i els efectes van ser controlats amb electromiografia. Després d'un període de desentrenament de 4 setmanes va resultar que la pèrdua de força va anar acompanyada d'alteracions nervioses i que els canvis a nivell muscular van ser més lents que les modificacions a nivell nerviós.

Canvis en les fibres musculars

Segons Coyle et al36, un període de DCD no influeix significativament sobre canvis en la secció i distribució de la fibra muscular; al contrari, un període de desentrenament més llarg indueix una pèrdua de secció de les fibres i de la massa muscular. Hakkinen et al29 van informar d'una reducció de percentatge de fibra ràpida (FT) fins a un 60% en culturistes d'alt nivell després de 13 mesos de DLD, i Coyle et al36, d'un canvi progressiu de fibres FTa a FTb, de fins a un 19%, en ciclistes d'alt nivell després de 56 dies sense entrenament. Andersen et al37, en un grup de 13 joves (23-25 anys), van demostrar que un DLD de 3 mesos està associat a la pèrdua de força màxima, atròfia muscular i pèrdua de propietats contràctils de les fibres ràpides; també en un treball de Kadi et al38 va ser demostrada una disminució significativa de la secció de fibra muscular després d'un període de desentrenament de 30 dies.

CANVIS METABÒLICS

Altres canvis que es produeixen durant un període de desentrenament són la disminució del volum mitocondrial39,40. Atletes molt entrenats van mostrar una ràpida disminució de l'activitat enzimàtica oxidativa en les primeres 8 setmanes de desentrenament, seguida d'un nivell enzimàtic estabilitzat sobre un 50% del nivell inicial durant les últimes 4 setmanes13,41,42. Períodes de DCD i DLD sembla que no afecten, segons un estudi de Chi et al39, la concentració de mioglobina, ni tampoc les activitats dels enzims glicolítics.

Canvis en el quocient respiratori (QR)

L'increment del quocient respiratori (QR) durant un exercici d'intensitat submàxima i màxima és una de les conseqüències metabòliques d'un període de DCD1. L'augment que es produeix del QR significa que hi ha una dependència més gran dels hidrats de carboni com a font d'energia utilitzada en el metabolisme muscular, amb una disminució de la utilització dels lípids1. En un estudi de Houmard et al23, un grup de corredors va presentar un augment del QR de 1,03 a 1,06 després de 2 setmanes de desentrenament; Madsen et al42 van investigar un grup d'atletes que pedalant a un 75% del VO2màx van incrementar el QR de 0,89 a 0,91 després d'un DCD de 4 setmanes. També Moore et al6 van confirmar que després de 3 setmanes sense entrenament, un grup d'atletes va augmentar el QR de 0,89 a 0,95 en un exercici a una intensitat del 60% del VO2màx.

Alteracions dels valors del QR han quedat demostrades en estudis de diversos autors i que es manifesten també en individus recentment entrenats. En un estudi de Moore et al6 el QR es va incrementar de 0,87 a 0,96 després de 3 setmanes de desentrenament en individus amb només 7 setmanes d'entrenament aeròbic. També altres estudis25,26 van confirmar que períodes de DCD van produir canvis del QR en dones joves recentment entrenades.

Canvis en el lactat

La concentració d'àcid làctic és una de les variables fisiològiques més sensibles tant a l'entrenament com al desentrenament. La concentració de lactat en la sang durant un exercici submàxim s'incrementa en atletes de molt alt nivell amb només 7 dies de descans39,41,42.

El llindar de lactat segons estudis de Coyle et al36 disminueix progressivament durant 3 mesos de DLD, en atletes molt entrenats, del 79 al 74% del VO2màx. En estudis de Ready et al43 i de Wibom et al24 resulta que la disminució del llindar no es manifestaria amb un desentrenament de menys de 4 setmanes. Resultats d'estudis36 amb ciclistes i corredors d'alt nivell van mostrar un canvi de concentració en la sang de lactat d'1,9 mM a 3,2 mM després de 84 dies sense entrenament. En un treball recent, Godfry et al9 van estudiar els efectes de 8 setmanes de DLD en un atleta olímpic de rem; la corba lactat/watts a 2 mM i a 4 mM va ser més baixa del 27 i del 22%, respectivament, que els valors usuals. La concentració de lactat en la sang no sembla afectada amb períodes breus de desentrenament, en individus recentment entrenats, i un estudi de Wibom et al24 va indicar que 3 setmanes de desentrenament, successives a 6 setmanes d'entrenament aeròbic, no van produir canvis en la concentració de lactat en la sang en un grup de 9 joves de 20 anys.

La taula I presenta un resum de les modificacions que produeix el desentrenament.

CONCLUSIONS

Queden àmpliament demostrats els canvis fisiològics que es manifesten amb un període de desentrenament, tant a nivell cardíac com cardiovascular, amb disminució del VO2màx, de la despesa cardíaca i de la freqüència cardíaca.

Sobre la força, el desentrenament produeix pèrdues de la força i modificacions en les característiques de la fibra muscular.

Els canvis metabòlics del desentrenament es caracteritzen per una més gran utilització del metabolisme anaeròbic, amb augments del quocient respiratori i en la producció de lactat.


Correspondència: Dr. José Ramón Alvero Cruz.

Escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte.

Edificio López de Peñalver. Campus de Teatinos s/n. 29071 Màlaga. Espanya.

Correu electrònic: alvero@uma.es

Bibliograf¿a
[1]
Cardiorespiratory and metabolic characteristics of detraining in humans. Med Sci Sports Exerc. 2001;33: 413-21.
[2]
Detraining: loss of training-induced physiological and performance adaptations. Part I. Short term insufficient training stimulus. Sports Med. 2000;30:79-87.
[3]
Detraining: loss of training-induced physiological and performance adaptations. Part II. Long term insufficient training stimulus. Sports Med. 2000;30:145-54.
[4]
Time course of loss of adaptations after stopping prolonged intense endurance training. J Appl Physiol. 1984;57: 1857-64.
[5]
Effects of physical deconditioning after endurance training on left ventricular dimensions and stroke volume. J Am Coll Cardiol. 1986; 7:982-9.
[6]
Effect of training/detraining on submaximal exercise responses in humans. J Appl Physiol. 1987;63:1719-24.
[7]
Effects of soccer training and detraining upon selected cardiac and metabolic measures. Res Q. 1969;40:502-8.
[8]
Adaptive changes in hypercapnic ventilatory response during training and detraining. Eur J Appl Physiol. 1990;60:353-9.
[9]
The detraining and retraining of an elite rower: a case study. J Sci Med Sport. 2005;8:314-20.
[10]
Effects of detraining on cardiovascular responses to exercise: role of blood volume. J Appl Physiol. 1986;60:95-9.
[11]
Cardiac size and VO2 max do not decrease alter short-term exercise cessation. Med Sci Sports Exerc. 1986;18:420-4.
[12]
Effects of exercise detraining and deacclimation to the heat on plasma volume dynamics. Eur J Appl Physiol. 1986;55:222-8.
[13]
Adaptive changes in work capacity, skeletal muscle capillarization and enzyme levels during training and detraining. Acta Physiol Scand. 1981;113:9-16.
[14]
Effect of high-intensity interval training and detraining on extra VO2 and on the VO2 slow component. Eur J Appl Physiol. 2007;99:633-40.
[15]
The effects of caloric restriction or exercise cessation on the serum lipid and lipoprotein concentration of endurance athletes. Metabolism. 1984;33:943-50.
[16]
Training and detraining effects on aerobic power in middle-aged and older men. J Sports Med. 1978;18:131-7.
[17]
The effect of detraining and reduced training on the physiological adaptations to aerobic exercise training. Sports Med. 1989;8:302-21.
[18]
Reduction in left ventricular wall thickness after deconditioning in highly trained Olympic athletes. Br Heart J. 1993;69:125-8.
[19]
Remodeling of left ventricular hypertrophy in elite athletes after long-term deconditioning. Circulation. 2002;105:944-9.
[20]
Cardiovascular adaptations to endurance training and detraining in young and older athletes. Int J Cardiol. 1998;65:149-55.
[21]
Effect of aerobic training and detraining on left ventricular dimensions and diastolic function in prepubertal boys and girls. Int J Sports Med. 2001;22:90-6.
[22]
Effect of training and detraining on the resting echocardiographic parameters in runners and cyclists. J Sports Cardiol. 1986;3:35-45.
[23]
Effect of short-term training cessation on performance measures in distance runners. Int J Sports Med. 1992;13:572-6.
[24]
Adaptation of mitochondrial ATP production in human skeletal muscle to endurance training and detraining. J Appl Physiol. 1992;73:2004-10.
[25]
Changes in cardiorespiratory parameters during periods of training and detraining in young adult females. Med Sci Sports. 1974;6:20-5.
[26]
Detraining effects on young women. Med Sci Sports. 1972;4:91-5.
[27]
Muscular characteristics of detraining in humans. Med Sci Sports Exerc. 2001;33:1297-303.
[28]
The effects of detraining on power athletes. Med Sci Sports Exerc. 1993;25:929-35.
[29]
Effect of combined concentric and eccentric strength training and detraining on forcetime, muscle fiber and metabolic characteristics of leg extensor muscle. Scand J Sports Sci. 1981;3:50-8.
[30]
Effect of reduced training on muscular strength and endurance in competitive swimmers. Med Sci Sports Exerc. 1987;19:486-90.
[31]
Age and gender responses to strength training and detraining. Med Sci Sports Exerc. 2000;32:1505-12.
[32]
Effects of six weeks of detraining on retention of functional fitness of old people after nine weeks of multicomponent training. Br J Sports Med. 2005;39:565-8.
[33]
Strength training and detraining effects on muscular strength, anaerobic power and mobility of inactive older men are intensity dependent. Br J Sports Med. 2005; 39:776-80.
[34]
Detraining in the older adult: effects of prior training intensity on strength retention. J Strength Cond Res. 2007;21:813-8.
[35]
Neural and muscular changes to detraining after electrostimulation training. Eur J Appl Physiol. 2006;97:165-73.
[36]
Effects of detraining on response to submaximal exercise. J Appl Physiol. 1985;59:853-9.
[37]
Changes in the human muscle force-velocity relationship in response to resistance training and subsequent detraining. J Appl Physiol. 2005;99:87-94.
[38]
The effects of heavy resistance training and detraining on satellite cells in human skeletal muscles. J Physiol. 2004;558:1005-12.
[39]
Effects of detraining on enzymes of energy metabolism in individual human muscle fibers. Am J Physiol. 1983;244:276-87.
[40]
Metabolic characteristics of skeletal muscle during detraining from competitive swimming. Med Sci Sports Exerc. 1985;17:339-43.
[41]
Active muscle and whole body lactate kinetics alter endurance training in men. J Appl Physiol. 1999;87:1684-96.
[42]
Effects of detraining on endurance capacity and metabolic changes during prolonged exhaustive exercise. J Appl Physiol. 1993;75: 1444-51.
[43]
Effect of interval training and detraining on anaerobic fitness in women. Can J Appl Sport Sci. 1981;6:114-8.
Apunts Medicina de l'Esport (English Edition)

Subscribe to our newsletter

Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?

Cookies policy
To improve our services and products, we use cookies (own or third parties authorized) to show advertising related to client preferences through the analyses of navigation customer behavior. Continuing navigation will be considered as acceptance of this use. You can change the settings or obtain more information by clicking here.