array:19 [
  "pii" => "XX886658108307966"
  "issn" => "X8866581"
  "estado" => "S300"
  "fechaPublicacion" => "2008-10-01"
  "documento" => "article"
  "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
  "subdocumento" => "fla"
  "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2008;43:199-204"
  "abierto" => array:3 [
    "ES" => false
    "ES2" => false
    "LATM" => false
  ]
  "gratuito" => false
  "lecturas" => array:2 [
    "total" => 5382
    "formatos" => array:3 [
      "EPUB" => 169
      "HTML" => 3986
      "PDF" => 1227
    ]
  ]
  "Traduccion" => array:2 [
    "en" => array:16 [
      "pii" => "13130821"
      "issn" => "18866581"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2008-10-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2008;43:199-204"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 2386
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 156
          "HTML" => 2114
          "PDF" => 116
        ]
      ]
      "en" => array:6 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "A display of power: hunting in medieval miniatures"
        "tieneTextoCompleto" => 0
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "199"
            "paginaFinal" => "204"
          ]
        ]
        "titulosAlternativos" => array:1 [
          "es" => array:1 [
            "titulo" => "Una demostración de poder: la caza en las miniaturas medievales"
          ]
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Pol Serrahima Balius"
            "autores" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Pol"
                "apellidos" => "Serrahima Balius"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "en"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658108307966"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658108307966?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13130821?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/18866581/0000004300000160/v0_201801081333/13130821/v0_201801081333/en/main.assets"
    ]
    "es" => array:16 [
      "pii" => "X0213371708308217"
      "issn" => "02133717"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2008-10-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2008;43:199-204"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 8300
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 161
          "HTML" => 6845
          "PDF" => 1294
        ]
      ]
      "es" => array:10 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "Una demostración de poder: la caza en las miniaturas medievales"
        "tienePdf" => "es"
        "tieneTextoCompleto" => "es"
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "199"
            "paginaFinal" => "204"
          ]
        ]
        "titulosAlternativos" => array:1 [
          "en" => array:1 [
            "titulo" => "A display of power: hunting in medieval miniatures"
          ]
        ]
        "contieneTextoCompleto" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "contienePdf" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "resumenGrafico" => array:2 [
          "original" => 0
          "multimedia" => array:8 [
            "identificador" => "fig1"
            "etiqueta" => "Figura 1"
            "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
            "mostrarFloat" => true
            "mostrarDisplay" => false
            "copyright" => "Elsevier España"
            "figura" => array:1 [
              0 => array:4 [
                "imagen" => "277v43n160-13130821fig01.jpg"
                "Alto" => 478
                "Ancho" => 700
                "Tamanyo" => 80565
              ]
            ]
            "descripcion" => array:1 [
              "es" => "Una de las primeras representaciones de un noble con un halcón en la mano. Fragmento del tapiz de Bayeux, ca. 1070."
            ]
          ]
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Pol Serrahima Balius"
            "autores" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Pol"
                "apellidos" => "Serrahima Balius"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "es"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658108307966"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658108307966?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371708308217?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/02133717/0000004300000160/v0_201801081428/X0213371708308217/v0_201801081429/es/main.assets"
    ]
  ]
  "itemAnterior" => array:16 [
    "pii" => "XX886658108307958"
    "issn" => "X8866581"
    "estado" => "S300"
    "fechaPublicacion" => "2008-10-01"
    "documento" => "article"
    "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
    "subdocumento" => "fla"
    "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2008;43:192-8"
    "abierto" => array:3 [
      "ES" => false
      "ES2" => false
      "LATM" => false
    ]
    "gratuito" => false
    "lecturas" => array:2 [
      "total" => 3545
      "formatos" => array:3 [
        "EPUB" => 155
        "HTML" => 2229
        "PDF" => 1161
      ]
    ]
    "ct" => array:12 [
      "idiomaDefecto" => true
      "titulo" => "Canvis fisiològics a causa del desentrenament"
      "tienePdf" => "ct"
      "tieneTextoCompleto" => "ct"
      "tieneResumen" => "es"
      "paginas" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "paginaInicial" => "192"
          "paginaFinal" => "198"
        ]
      ]
      "titulosAlternativos" => array:1 [
        "es" => array:1 [
          "titulo" => "Physiological changes related to detraining"
        ]
      ]
      "contieneResumen" => array:1 [
        "es" => true
      ]
      "contieneTextoCompleto" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "contienePdf" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "resumenGrafico" => array:2 [
        "original" => 0
        "multimedia" => array:7 [
          "identificador" => "fig1"
          "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
          "mostrarFloat" => true
          "mostrarDisplay" => false
          "copyright" => "Elsevier España"
          "figura" => array:1 [
            0 => array:4 [
              "imagen" => "278v43n160-13130795fig01.jpg"
              "Alto" => 683
              "Ancho" => 700
              "Tamanyo" => 52423
            ]
          ]
          "descripcion" => array:1 [
            "ct" => "Taula I. Canvis fisiològics amb el desentrenament"
          ]
        ]
      ]
      "autores" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "autoresLista" => "Mauro Ronconi, José Ramón Alvero-Cruz"
          "autores" => array:2 [
            0 => array:2 [
              "nombre" => "Mauro"
              "apellidos" => "Ronconi"
            ]
            1 => array:2 [
              "nombre" => "José Ramón"
              "apellidos" => "Alvero-Cruz"
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
    "idiomaDefecto" => "ct"
    "Traduccion" => array:2 [
      "en" => array:8 [
        "pii" => "13130820"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "en"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13130820?idApp=UINPBA00004N"
      ]
      "es" => array:8 [
        "pii" => "X0213371708308209"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "es"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371708308209?idApp=UINPBA00004N"
      ]
    ]
    "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658108307958?idApp=UINPBA00004N"
    "url" => "/X8866581/0000004300000160/v0_201801081411/XX886658108307958/v0_201801081411/ct/main.assets"
  ]
  "ct" => array:11 [
    "idiomaDefecto" => true
    "titulo" => "Una demostració de poder: la caça en les miniatures medievals"
    "tieneTextoCompleto" => true
    "paginas" => array:1 [
      0 => array:2 [
        "paginaInicial" => "199"
        "paginaFinal" => "204"
      ]
    ]
    "autores" => array:1 [
      0 => array:2 [
        "autoresLista" => "Pol Serrahima Balius"
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "nombre" => "Pol"
            "apellidos" => "Serrahima Balius"
          ]
        ]
      ]
    ]
    "titulosAlternativos" => array:1 [
      "es" => array:1 [
        "titulo" => "A display of power: hunting in medieval miniatures"
      ]
    ]
    "resumenGrafico" => array:2 [
      "original" => 0
      "multimedia" => array:8 [
        "identificador" => "fig1"
        "etiqueta" => "Figura 1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier España"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig01.jpg"
            "Alto" => 478
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 80576
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Una de les primeres representacions d'un noble amb un falcó a la mà.Fragment del tapís de Bayeux, ca. 1070."
        ]
      ]
    ]
    "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara">El concepte actual d&#39;esport &#233;s estrany a la ment de l&#39;home medieval&#46; No existeix una clara concepci&#243; del desenvolupament del propi cos a trav&#233;s de l&#39;exercici f&#237;sic&#46; Aix&#242; no vol dir que durant els segles de l&#39;Edat Mitjana no s&#39;exercissin pr&#224;ctiques que avui en dia considerem esportives&#59; la difer&#232;ncia &#233;s que aleshores tenien tota una altra mena de connotacions&#46; A les corts s&#39;hi feien torneigs o es jugava a escacs&#44; hi havia tota una s&#232;rie d&#39;activitats que avui s&#243;n o serien esports&#44; per&#242; que aleshores eren&#44; sobretot&#44; definit&#242;ries d&#39;una classe social&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Entre aquestes activitats&#44; una de les m&#233;s importants&#44; si no la que m&#233;s&#44; era la ca&#231;a&#46; S&#39;ha dit que tenia la funci&#243; d&#39;acabar d&#39;omplir la taula noble&#44; per&#242; estudis recents han demostrat que no&#46; Tamb&#233; s&#39;ha explicat la seva import&#224;ncia dient que servia com a preparaci&#243; per a la guerra&#46; Possiblement aix&#242; tampoc sigui veritat&#58; &#233;s innegable que els ca&#231;adors s&#39;exercitaven&#44; per&#242; per a ells el m&#233;s important era poder demostrar que estaven en disposici&#243; social i econ&#242;mica de ca&#231;ar&#46;</p><p class="elsevierStylePara">I &#233;s que aquesta activitat era clarament aristocr&#224;tica&#46; Per practicar-la&#44; per exemple&#44; els senyors impediren l&#39;acc&#233;s dels vilans -&#233;s a dir&#44; aquells que no eren nobles- a molts boscos d&#39;Europa&#44; i en ocasions aix&#242; provoc&#224; conflictes greus&#46;</p><p class="elsevierStylePara"> &#191;Per qu&#232; arribar al punt d&#39;excitar fins a tal extrem el ressentiment social&#44; si no pel gran valor simb&#242;lic que tenia pels nobles el poder ca&#231;ar&#63; Per descomptat&#44; els homes pobres tamb&#233; ca&#231;aven per alimentar-se&#44; per&#242; aquesta pr&#224;ctica es realitzava amb trampes&#44; sense espectacle&#44; i no captava l&#39;atenci&#243; dels artistes i tractadistes medievals&#46; La ca&#231;a que interessava&#44; i la que apareix a les miniatures de qu&#232; parlarem&#44; &#233;s la que practicaven els nobles&#46; Aqu&#237; volem mostrar alguns exemples de com la ca&#231;a fou representada als c&#242;dexs medievals&#44; &#233;s a dir&#44; en els llibres manuscrits de format modern &#40;p&#224;gines unides pel llom&#44; per oposici&#243; als rotlles&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Abans&#44; per&#242;&#44; haurem d&#39;explicar que la ca&#231;a es dividia en dues modalitats&#46; La primera &#233;s la <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">chasse &#224; courre&#44;</span></span> en qu&#232; es cacen animals al bosc&#44; des de c&#233;rvols fins a llebres&#46; Per a ella s&#243;n imprescindibles els gossos&#44; i consisteix en espantar la presa amb sorolls&#44; seguir-li el rastre mentre s&#39;escapa&#44; acostar-s&#39;hi i llan&#231;ar els cans contra ella&#46; B&#233; quan l&#39;animal arribi a un punt on es tanqui el cam&#237;&#44; b&#233; abans si es cansa&#44; es girar&#224; per enfrontar-se als seus perseguidors&#58; aleshores els gossos se li abraonen al damunt i el ca&#231;ador ajuda a acabar la presa&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En un principi&#44; en aquesta ca&#231;a era molt important la for&#231;a f&#237;sica del propi ca&#231;ador&#46; Amb el temps&#44; per&#242;&#44; s&#39;anaren desenvolupant diversos sistemes de xarxes i parapets que servien per desviar l&#39;animal per dintre del bosc fins portar-lo al lloc on els gossos el mataven en un combat cos a cos&#46; Tamb&#233; s&#39;hi anaren afegint assistents que participaven amb ballestes&#44; seguint el rastre o duent els gossos&#46; Arrib&#224; un punt&#44; de fet&#44; en qu&#232; el senyor que organitzava la cacera amb prou feines havia de fer m&#233;s que seguir l&#39;espectacle dels cans perseguint la presa dintre d&#39;un circuit marcat dissimuladament&#46;</p><p class="elsevierStylePara">L&#39;altra mena de ca&#231;a&#44; molt m&#233;s tranquil&#183;la&#44; &#233;s la <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">chasse au vol&#44;</span></span> la cetreria&#46; D&#39;origen oriental&#44; va ser coneguda a Europa des dels segles V i VI&#46; Amb tot&#44; va ser sobretot el contacte amb la cultura musulmana a partir de les Croades i de les lluites a Sic&#237;lia als segles XI i XII que va acabar de convertir-la en un dels esbargiments preferits de la noblesa&#46; Esdevingu&#233; un joc la import&#224;ncia del qual arribava al punt que&#44; per exemple&#44; en el <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Llibre dels feyts</span></span> de Jaume I &#40;mitjan segle XIII&#41;&#44; es descriu com el rei ha d&#39;intervenir per evitar una greu baralla entre dos nobles per la possessi&#243; d&#39;un astor &#40;cap&#237;tol 20&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Aquesta ca&#231;a es practicava en camps de conreu&#44; era est&#224;tica i consistia en sostenir un falc&#243; al puny fins&#44; en el moment adequat&#44; deixar-lo anar per tal que abat&#233;s algun ocell que passava volant sobre el camp&#46; Els gossos tamb&#233; hi eren necessaris&#44; per&#242; en aquest cas nom&#233;s per anar a recollir la v&#237;ctima de l&#39;atac&#46; En aquest exercici podien participar-hi fins i tot les dames&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Tant la t&#232;cnica com la cura dels ocells eren molt complicades i requerien l&#39;assist&#232;ncia de servents i experts falconers&#46; Per aquesta ra&#243; i perqu&#232; tot el necessari per a l&#39;activitat &#40;el falc&#243;&#44; els guants&#44; la caputxa&#44; etc&#46;&#41; era car&#237;ssim&#44; aquesta esdevenia una mostra esclatant de la noblesa i la riquesa dels participants&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En ser una forma d&#39;oci totalment lligada a l&#39;aristocr&#224;cia&#44; doncs&#44; l&#39;aparici&#243; de la ca&#231;a en les il&#183;lustracions de c&#242;dexs es produeix&#44; principalment&#44; a partir de finals del segle XIII&#46; Abans&#44; l&#39;hav&#237;em vist en altres representacions&#44; com per exemple el propi tap&#237;s de Bayeux&#44; per&#242; en els llibres la seva pres&#232;ncia a Occident &#233;s molt redu&#239;da&#44; essent-ne uns dels pocs exemples alguns calendaris carolingis &#40;figs&#46; 1 i 2&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig01.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 1&#46;</span></span> Una de les primeres representacions d&#39;un noble amb un falc&#243; a la m&#224;&#46;Fragment del tap&#237;s de Bayeux&#44; ca&#46; 1070&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig02.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 2&#46;</span></span> Ca&#231;a del senglar en el calendari carolingi de Salzburg&#44; de 818&#40;Biblioteca Estatal de Baviera&#44; M&#250;nic&#44; clm&#46; 210&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">I &#233;s que&#44; fins aquell moment&#44; tota la producci&#243; libr&#224;ria a Europa havia corregut a c&#224;rrec d&#39;eclesi&#224;stics&#44; i aquests estaven m&#233;s interessats en dibuixar fragments b&#237;blics i hagiogr&#224;fics que no pas escenes de cacera -tot i que veurem que els <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic"> marginalia</span></span> dels manuscrits s&#243;n una excepci&#243; a aquest fet&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Des del segle XII&#44; passen dues coses&#58; per una banda els nobles laics passen a prendre part en el desenvolupament cultural&#59; per l&#39;altra&#44; la ca&#231;a esdev&#233; un passatemps de primer ordre i carregat de significat entre l&#39;aristocr&#224;cia&#46; En conseq&#252;&#232;ncia&#44; prenen relleu els llibres profans&#44; i en els seus continguts&#44; tant en les miniatures com en els textos&#44; la ca&#231;a hi fa aparici&#243;&#58; <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Erec et Enide&#44;</span></span> la primera novel&#183;la art&#250;rica &#40;vora el 1170&#41;&#44; s&#39;inicia amb la famosa cacera del c&#233;rvol blanc&#59; Tristany&#44; en els textos de finals del XII&#44; es guanya el favor del rei Marc en ensenyar-li com s&#39;escorxa un c&#233;rvol despr&#233;s de ca&#231;ar-lo&#46;</p><p class="elsevierStylePara"> Aix&#237;&#44; en novel&#183;les o en recopilacions de poesies com el <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Codex Manesse</span></span> &#40;obra que cont&#233; les poesies de m&#233;s de 130 <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic"> minnes&#228;nger</span></span> o trobadors alemanys&#41; era possible trobar-hi miniatures d&#39;aquesta mena&#46; Com en els textos que acompanyaven&#44; la ca&#231;a hi acostumava a tenir connotacions simb&#242;liques&#46; De fet&#44; moltes vegades no il&#183;lustrava directament escenes descrites en la narraci&#243;&#44; sin&#243; que en refor&#231;ava el missatge profund de forma al&#183;leg&#242;rica o metaf&#242;rica m&#233;s o menys evident &#40;fig&#46; 3&#41;&#46; La ca&#231;a del c&#233;rvol&#44; per exemple&#44; podia insinuar la idea de l&#39;amant mascul&#237; atrapat per les armes de seducci&#243; de la dama&#44; i a vegades apareix acompanyant poemes que no fan refer&#232;ncia a aquesta activitat&#44; per&#242; s&#237; a l&#39;amor cort&#232;s &#40;fig&#46; 4&#41;&#46; La ca&#231;a amb falc&#243;&#44; a la inversa que la del c&#233;rvol&#44; podia ser identificada amb la persecuci&#243; de l&#39;amant femenina &#40;fig&#46; 5&#41; -per b&#233; que en ocasions&#44; com en dos bells poemes d&#39;Ausi&#224;s March &#40;poemes 124 A i 124 B de les <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Obres completes</span></span>&#41;&#44; l&#39;au rapinyaire &#233;s una met&#224;fora de la dama que el cavaller vol posseir&#46; Aix&#237; mateix&#44; fou tal la identificaci&#243; dels motius de cacera amb l&#39;aristocr&#224;cia&#44; que la simple imatge d&#39;un genet amb un falc&#243; a la m&#224; esdevingu&#233; una de les m&#233;s clares representacions del noble &#40;fig&#46; 6&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig03.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 3&#46;</span></span> Miniatura representant el poeta Herr Geltar&#46; En l&#39;obra d&#39;aquest poeta s&#39;hi troba una burla als costums aristocr&#224;tics&#46; Possiblement&#44; el fet que l&#39;animal que s&#39;escapi sigui el que puja per la muntanya signifiqui que aquell qui mira el Cel&#44; &#233;s a dir&#44; a D&#233;u&#44; se salva&#46; Procedent del Codex Manesse&#44; 1305-1340 &#40;Heidelberg Universit&#228;tsbibliothek&#44; Codex Palatinus Germanicus 848&#44; fol&#46; 320v&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig04.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 4&#46;</span></span> Miniatura representant el poeta conegut com a Von Suonnegge&#46; La ca&#231;a del c&#233;rvol possiblement faci refer&#232;ncia a l&#39;amor cort&#232;s que es manifesta en els textos de l&#39;autor&#46; Procedent del Codex Manesse&#44; 1305-1340 &#40;Heidelberg Universit&#228;tsbibliothek&#44; Codex Palatinus Germanicus 848&#44; fol&#46; 202v&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig05.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 5&#46;</span></span> Miniatura representant el poeta Conrad el Jove&#46; Podem entendre que el falc&#243; fa refer&#232;ncia a l&#39;amant que aconsegueix ca&#231;ar la dama&#46; Procedent del Codex Manesse&#44; 1305-1340 &#40;Heidelberg Universit&#228;tsbibliothek&#44; Codex Palatinus Germanicus 848&#44; fol&#46; 7r&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig06.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 6&#46;</span></span> Miniatura representant el poeta Ulrich von Gutenburg&#46; En mostrar-lo amb un falc&#243; a la m&#224;&#44; l&#39;artista probablement pretenia remarcar-ne l&#39;estatus nobiliari&#46; Procedent del Codex Manesse&#44; 1305-1340 &#40;Heidelberg Universit&#228;tsbibliothek&#44; Codex Palatinus Germanicus 848&#44; fol&#46; 73r&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Una altra font d&#39;imatges al&#183;leg&#242;riques de ca&#231;a procedent del m&#243;n laic s&#243;n els llibres d&#39;hores&#46; Es tractava de breviaris abreujats que els nobles es feien fer per poder seguir la lit&#250;rgia correctament durant l&#39;any&#46; Els llibres d&#39;hores estaven profusament il&#183;lustrats i en ells&#44; per exemple&#44; la imatge del noble sortint a ca&#231;ar amb un falc&#243; a la m&#224; hi solia representar el mes de maig i el renaixement de la natura a la primavera &#40;encara que tamb&#233; pogu&#233;s representar altres mesos&#44; com l&#39;agost&#41;&#44; mentre que la ca&#231;a del senglar podia identificar-se&#44; com v&#232;iem a la figura 2&#44; amb el mes hivernal de desembre &#40;figs&#46; 7 i 8&#41;&#46; La ca&#231;a d&#39;un altre animal&#44; aquest cas la del llegendari unicorn&#44; simbolitzava al seu torn l&#39;Anunciaci&#243;&#58; la Verge Maria era l&#39;esquer que atreia l&#39;unicorn&#44; Crist&#44; a l&#39;interior d&#39;un jard&#237; tancat &#40;l&#39;<span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">hortus conclusus</span></span>&#41;&#44; mentre que el ca&#231;ador era l&#39;&#224;ngel Gabriel&#44; que el menava cap a la trampa amb gossos que en ocasions eren identificats amb les virtuts &#40;fig&#46; 9&#41;&#46; Aix&#237; mateix&#44; tamb&#233; hi ha altres mostres en els llibres d&#39;hores&#44; com alguna miniatura representant Sant Hubert &#40;fig&#46; 10&#41;&#44; patr&#243; dels ca&#231;adors&#44; o algunes altres en qu&#232; partides de ca&#231;adors s&#243;n assaltades per la mort&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig07.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 7&#46;</span></span> Mes d&#39;agost a Les molt riques hores del duc de Berry&#44; 1485-1489 &#40;Mus&#233;e Cond&#233;&#44; Chantilly&#44; ms&#46; 65&#44; fol&#46; 8v&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig08.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 8&#46;</span></span> Mes de desembre al Breviari Grimani&#44; ca&#46; 1510 &#40;Biblioteca Marciana&#44; Ven&#232;cia&#44; fol&#46; 13v&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig09.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 9&#46;</span></span> Anunciaci&#243; en un llibre d&#39;hores holand&#232;s de vora 1500&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig10.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 10&#46;</span></span> Sant Hubert tenint la visi&#243; de la Creu enmig de les banyes del c&#233;rvol que es disposava a ca&#231;ar&#46; Grans Hores d&#39;Anna de Bretanya&#44; ca&#46; 1503-1508 &#40;Biblioth&#232;que Nationale de France&#44; Par&#237;s&#44; Lat&#46; 9474&#44; fol&#46; 191v&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Potser amb aquestes mencions hem repassat algunes fonts importants&#44; per&#242; cal no obviar que no totes les representacions provenien de c&#242;dexs pertanyents als nobles laics&#46; En manuscrits d&#39;&#224;mbit eclesi&#224;stic&#44; la ca&#231;a tamb&#233; hi havia estat representada&#44; de fet&#44; des de m&#233;s antic&#44; per&#242; en aquest cas des d&#39;una perspectiva cr&#237;tica&#46; Molts clergues de segles anteriors consideraven que&#44; com l&#39;amor cort&#232;s o els tornejos&#44; excitava la concupisc&#232;ncia i desfermava la viol&#232;ncia&#46; Per aix&#242; no &#233;s estrany que&#44; als marges de manuscrits b&#237;blics dels segles XII i XIII&#44; hi apareguin&#44; per exemple&#44; llebres perseguint homes&#58; era habitual que els monjos aprofitessin els espais marginals dels folis per mostrar amb mal&#237;cia el seu menyspreu per la viol&#232;ncia dels senyors feudals &#40;fig&#46; 11&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig11.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 11&#46;</span></span> Llebres ca&#231;ant homes&#46; Al marge d&#39;un manuscrit franc&#232;s del segle XIII&#46;</p><p class="elsevierStylePara">De tota manera&#44; aquesta postura canviaria als segles XIV i XV&#44; amb l&#39;auge de la cultura cortesana&#46;</p><p class="elsevierStylePara"> Per&#242; no totes les representacions d&#39;escenes de ca&#231;a eren simb&#242;liques&#46; La ca&#231;a tamb&#233; serv&#237; per desenvolupar la per&#237;cia dels artistes a l&#39;hora d&#39;il&#183;lustrar q&#252;estions t&#232;cniques o&#44; si m&#233;s no&#44; m&#233;s realistes&#46; Des del segle XIII s&#39;escrigueren a Europa molts tractats sobre l&#39;art de la <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">chasse au vol&#44;</span></span> que en aquell moment era una veritable sensaci&#243;&#44; una pr&#224;ctica tan <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">chic</span></span> com el tennis als anys vint&#46; Un dels primers i sens dubte el m&#233;s important fou el <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">De arte venandi cum avibus</span></span> &#91;De l&#39;art de ca&#231;ar amb ocells&#93;&#44; de Federic II de Hohenstaufen&#46; A part del seu rol pioner des del punt de vista literari&#44; alguns manuscrits que se&#39;n conserven estan riqu&#237;ssimament il&#183;lustrats &#40;fig&#46; 12&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig12.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 12&#46;</span></span> &#160;Miniatura del De arte venandi cum avibus &#40;Bibliotheca Vaticana&#44; Roma&#44; Pal&#46; lat&#46; 1071&#46; fol&#46; 16r&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Pel que fa a la <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">chasse &#224; courre&#44;</span></span> les coses segueixen un altre ritme&#46; En ser una pr&#224;ctica m&#233;s mal vista per l&#39;Esgl&#233;sia i potser no tan exclusivament lligada a la noblesa&#44; els primers tractats veritablement importants es produeixen ja al segle XIV&#46; Es tracta&#44; per exemple&#44; de la <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic"> V&#233;nerie de Twiti&#44;</span></span> obra de William Twitch&#44; ca&#231;ador del rei Eduard II d&#39;Anglaterra &#40;1307-1327&#41;&#44; o el <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Roman des deduis</span></span>&#46; S&#243;n tractats t&#232;cnics que tamb&#233; contemplen la ca&#231;a amb falc&#243;&#44; per&#242;&#44; de fet&#44; de cap d&#39;ells se&#39;n conserven exemplars il&#183;lustrats de l&#39;&#232;poca&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A pesar d&#39;aix&#242;&#44; s&#243;n importants perqu&#232; s&#243;n els antecedents literaris d&#39;obres que tingueren una rebuda molt m&#233;s efusiva&#46; &#201;s el cas del <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Livre du roi Modus et de la reine Racio&#44;</span></span> escrit entre 1354 i 1377 per un cavaller normand&#46; Aquest llibre tractava la ca&#231;a d&#39;una forma al&#183;leg&#242;rica a m&#233;s de t&#232;cnica&#44; dotant les preses i la pr&#242;pia activitat d&#39;un sentit metaf&#237;sic&#46; Possiblement gr&#224;cies a aquesta intel&#183;ligent combinaci&#243;&#44; l&#39;obra va convertir-se en un veritable &#232;xit i va donar pas a l&#39;explosi&#243; de tractats que vindria&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Vint anys m&#233;s tard&#44; Gaston III de Foix&#44; conegut com a F&#232;bus en refer&#232;ncia al d&#233;u Apol&#183;lo&#44; es basar&#224; en ella per escriure&#44; entre 1387 i 1389&#44; un sofisticat i prec&#237;s text en qu&#232; es tocaven tots els aspectes de la pr&#224;ctica cineg&#232;tica&#44; en aquest cas&#44; des d&#39;un punt de vista exclusivament t&#232;cnic&#46; Des de com tenir cura dels gossos fins la forma de disposar xarxes per dirigir les preses cap al lloc desitjat passant per les caracter&#237;stiques f&#237;siques d&#39;animals tan dispars com el ren&#44; la ll&#250;driga o el senglar &#40;descripcions que encara Buffon hauria de trobar &#250;tils quan redact&#233;s la seva <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Histoire Naturelle</span></span> entre 1749 i 1778&#41;&#58; tot apareix al <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Livre de la chasse</span></span>&#46; Gaston&#44; un fan&#224;tic de les caceres&#44; posse&#239;a m&#233;s de sis-cents gossos i defensava els beneficis de l&#39;activitat cineg&#232;tica pel desenvolupament de les habilitats f&#237;siques&#46; Ir&#242;nicament&#44; mor&#237; per efecte d&#39;un cop de calor en tornar esgotat d&#39;una cacera&#59; el seu llibre&#44; per&#242;&#44; romandria&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Tant d&#39;un text com de l&#39;altre&#44; se&#39;ns n&#39;han conservat exemplars que representen veritables joies de la miniatura&#46; Pel que fa al <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Livre du roi Modus&#46;&#46;&#46;</span></span>&#44; hi ha el manuscrit fr&#46; 12399 de la Biblioth&#232;que Nationale de Par&#237;s&#44; copiat el 1379 per al rei de Fran&#231;a a mateixa capital&#46; Del <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Livre de la chasse</span></span> se&#39;n conserva m&#233;s d&#39;una edici&#243; excepcional&#58; els manuscrits fr&#46; 616 i 619&#44; de la mateixa biblioteca que l&#39;anterior&#44; en s&#243;n dues mostres incomparables&#58; totes dues han estat datades de principis del segle XV i van ser realitzades&#44; respectivament&#44; a Par&#237;s per al duc Joan Sense Por de Borgonya &#40;1371-1419&#41;&#44; i a Aviny&#243; &#40;figs&#46; 13 i 14&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig13.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 13&#46;</span></span> &#160;Gos flairant una pista&#46; <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Livre de la chasse&#44;</span></span> principis del segle XV &#40;Biblioth&#232;que Nationale de France&#44; Par&#237;s&#44; fr&#46; 616&#44; fol&#46; 62v&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n160-13130796fig14.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 14&#46;</span></span> Ca&#231;a de la ll&#250;driga&#46; <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Livre de la chasse&#44;</span></span>  principis del segle XV &#40;Biblioth&#232;que Nationale de France&#44; Par&#237;s&#44; fr&#46; 616&#44; fol&#46; 101v&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Si ens fem la idea de l&#39;alt&#237;ssim preu que podia assolir la confecci&#243; d&#39;un d&#39;aquests volums&#44; veiem com la iconografia i la literatura sobre la ca&#231;a es relacionen amb q&#252;estions al&#183;leg&#242;riques i afegim a tot aix&#242; les elevad&#237;ssimes despeses que la pr&#224;ctica cineg&#232;tica ocasionava a qualsevol noble dels segles XIV i XV&#44; entendrem en part el destacad&#237;ssim paper simb&#242;lic que jugava&#44; entre els homes de finals de l&#39;Edat Mitjana&#44; l&#39;exercici nobiliari de la ca&#231;a&#46; Molt m&#233;s enll&#224; d&#39;una pura afecci&#243; esportiva&#44; es tractava&#44; si no d&#39;un ritual en qu&#232; sustentar la societat sencera &#40;i aix&#242; significa el m&#243;n&#41;&#44; d&#39;una de les demostracions m&#233;s palpables de la s&#232;rie d&#39;ideals sobre els quals es recolzava&#44; a ulls del poble i de la mateixa noblesa&#44; la pr&#242;pia exist&#232;ncia de la classe aristocr&#224;tica&#46; Era una demostraci&#243; de for&#231;a alhora que una explicaci&#243; del m&#243;n&#46; Una pr&#224;ctica que&#44; havent comen&#231;at com un exercici f&#237;sic&#44; acab&#224; sent una pe&#231;a absolutament indispensable per a la comprensi&#243; de la cultura cortesana de la tardor de l&#39;Edat Mitjana&#46;</p>"
    "pdfFichero" => "278v43n160a13130796pdf001.pdf"
    "tienePdf" => true
    "multimedia" => array:28 [
      0 => array:8 [
        "identificador" => "fig1"
        "etiqueta" => "Figura 1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig01.jpg"
            "Alto" => 478
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 80576
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Una de les primeres representacions d&#39;un noble amb un falc&#243; a la m&#224;&#46;Fragment del tap&#237;s de Bayeux&#44; ca&#46; 1070&#46;"
        ]
      ]
      1 => array:8 [
        "identificador" => "fig2"
        "etiqueta" => "Figura 2"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig02.jpg"
            "Alto" => 361
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 66011
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Ca&#231;a del senglar en el calendari carolingi de Salzburg&#44; de 818&#40;Biblioteca Estatal de Baviera&#44; M&#250;nic&#44; clm&#46; 210&#41;&#46;"
        ]
      ]
      2 => array:8 [
        "identificador" => "fig3"
        "etiqueta" => "Figura 3"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig03.jpg"
            "Alto" => 883
            "Ancho" => 629
            "Tamanyo" => 140528
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Miniatura representant el poeta Herr Geltar&#46; En l&#39;obra d&#39;aquest poeta s&#39;hi troba una burla als costums aristocr&#224;tics&#46; Possiblement&#44; el fet que l&#39;animal que s&#39;escapi sigui el que puja per la muntanya signifiqui que aquell qui mira el Cel&#44; &#233;s a dir&#44; a D&#233;u&#44; se salva&#46; Procedent del Codex Manesse&#44; 1305-1340 &#40;Heidelberg Universit&#228;tsbibliothek&#44; Codex Palatinus Germanicus 848&#44; fol&#46; 320v&#41;&#46;"
        ]
      ]
      3 => array:8 [
        "identificador" => "fig4"
        "etiqueta" => "Figura 4"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig04.jpg"
            "Alto" => 904
            "Ancho" => 629
            "Tamanyo" => 157568
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Miniatura representant el poeta conegut com a Von Suonnegge&#46; La ca&#231;a del c&#233;rvol possiblement faci refer&#232;ncia a l&#39;amor cort&#232;s que es manifesta en els textos de l&#39;autor&#46; Procedent del Codex Manesse&#44; 1305-1340 &#40;Heidelberg Universit&#228;tsbibliothek&#44; Codex Palatinus Germanicus 848&#44; fol&#46; 202v&#41;&#46;"
        ]
      ]
      4 => array:8 [
        "identificador" => "fig5"
        "etiqueta" => "Figura 5"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig05.jpg"
            "Alto" => 883
            "Ancho" => 629
            "Tamanyo" => 147225
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Miniatura representant el poeta Conrad el Jove&#46; Podem entendre que el falc&#243; fa refer&#232;ncia a l&#39;amant que aconsegueix ca&#231;ar la dama&#46; Procedent del Codex Manesse&#44; 1305-1340 &#40;Heidelberg Universit&#228;tsbibliothek&#44; Codex Palatinus Germanicus 848&#44; fol&#46; 7r&#41;&#46;"
        ]
      ]
      5 => array:8 [
        "identificador" => "fig6"
        "etiqueta" => "Figura 6"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig06.jpg"
            "Alto" => 883
            "Ancho" => 625
            "Tamanyo" => 141367
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Miniatura representant el poeta Ulrich von Gutenburg&#46; En mostrar-lo amb un falc&#243; a la m&#224;&#44; l&#39;artista probablement pretenia remarcar-ne l&#39;estatus nobiliari&#46; Procedent del Codex Manesse&#44; 1305-1340 &#40;Heidelberg Universit&#228;tsbibliothek&#44; Codex Palatinus Germanicus 848&#44; fol&#46; 73r&#41;&#46;"
        ]
      ]
      6 => array:8 [
        "identificador" => "fig7"
        "etiqueta" => "Figura 7"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig07.jpg"
            "Alto" => 1066
            "Ancho" => 625
            "Tamanyo" => 166092
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Mes d&#39;agost a Les molt riques hores del duc de Berry&#44; 1485-1489 &#40;Mus&#233;e Cond&#233;&#44; Chantilly&#44; ms&#46; 65&#44; fol&#46; 8v&#41;&#46;"
        ]
      ]
      7 => array:8 [
        "identificador" => "fig8"
        "etiqueta" => "Figura 8"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig08.jpg"
            "Alto" => 837
            "Ancho" => 625
            "Tamanyo" => 147119
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Mes de desembre al Breviari Grimani&#44; ca&#46; 1510 &#40;Biblioteca Marciana&#44; Ven&#232;cia&#44; fol&#46; 13v&#41;&#46;"
        ]
      ]
      8 => array:8 [
        "identificador" => "fig9"
        "etiqueta" => "Figura 9"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig09.jpg"
            "Alto" => 916
            "Ancho" => 629
            "Tamanyo" => 138206
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Anunciaci&#243; en un llibre d&#39;hores holand&#232;s de vora 1500&#46;"
        ]
      ]
      9 => array:8 [
        "identificador" => "fig10"
        "etiqueta" => "Figura 10"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig10.jpg"
            "Alto" => 1008
            "Ancho" => 616
            "Tamanyo" => 152200
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Sant Hubert tenint la visi&#243; de la Creu enmig de les banyes del c&#233;rvol que es disposava a ca&#231;ar&#46; Grans Hores d&#39;Anna de Bretanya&#44; ca&#46; 1503-1508 &#40;Biblioth&#232;que Nationale de France&#44; Par&#237;s&#44; Lat&#46; 9474&#44; fol&#46; 191v&#41;&#46;"
        ]
      ]
      10 => array:8 [
        "identificador" => "fig11"
        "etiqueta" => "Figura 11"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig11.jpg"
            "Alto" => 326
            "Ancho" => 699
            "Tamanyo" => 38057
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Llebres ca&#231;ant homes&#46; Al marge d&#39;un manuscrit franc&#232;s del segle XIII&#46;"
        ]
      ]
      11 => array:8 [
        "identificador" => "fig12"
        "etiqueta" => "Figura 12"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig12.jpg"
            "Alto" => 443
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 78990
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Miniatura del De arte venandi cum avibus &#40;Bibliotheca Vaticana&#44; Roma&#44; Pal&#46; lat&#46; 1071&#46; fol&#46; 16r&#41;&#46;"
        ]
      ]
      12 => array:8 [
        "identificador" => "fig13"
        "etiqueta" => "Figura 13"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig13.jpg"
            "Alto" => 661
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 115370
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Gos flairant una pista&#46; Livre de la chasse&#44; principis del segle XV &#40;Biblioth&#232;que Nationale de France&#44; Par&#237;s&#44; fr&#46; 616&#44;"
        ]
      ]
      13 => array:8 [
        "identificador" => "fig14"
        "etiqueta" => "Figura 14"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n160-13130796fig14.jpg"
            "Alto" => 520
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 102921
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Ca&#231;a de la ll&#250;driga&#46; Livre de la chasse&#44; principis del segle XV &#40;Biblioth&#232;que Nationale de France&#44; Par&#237;s&#44; fr&#46; 616&#44; fol&#46; 101v&#41;&#46;"
        ]
      ]
      14 => array:5 [
        "identificador" => "fig15"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      15 => array:5 [
        "identificador" => "fig16"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      16 => array:5 [
        "identificador" => "fig17"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      17 => array:5 [
        "identificador" => "fig18"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      18 => array:5 [
        "identificador" => "fig19"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      19 => array:5 [
        "identificador" => "fig20"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      20 => array:5 [
        "identificador" => "fig21"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      21 => array:5 [
        "identificador" => "fig22"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      22 => array:5 [
        "identificador" => "fig23"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      23 => array:5 [
        "identificador" => "fig24"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      24 => array:5 [
        "identificador" => "fig25"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      25 => array:5 [
        "identificador" => "fig26"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      26 => array:5 [
        "identificador" => "fig27"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      27 => array:5 [
        "identificador" => "fig28"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
    ]
  ]
  "idiomaDefecto" => "ct"
  "url" => "/X8866581/0000004300000160/v0_201801081411/XX886658108307966/v0_201801081411/ct/main.assets"
  "Apartado" => array:4 [
    "identificador" => "71877"
    "tipo" => "SECCION"
    "es" => array:2 [
      "titulo" => "Quan l&#39;Esport es fa Art"
      "idiomaDefecto" => true
    ]
    "idiomaDefecto" => "es"
  ]
  "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000004300000160/v0_201801081411/XX886658108307966/v0_201801081411/ct/278v43n160a13130796pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://www.apunts.org/"
  "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658108307966?idApp=UINPBA00004N"
]
Share
Journal Information
Vol. 43. Issue 160.
Pages 199-204 (October 2008)
Full text access
Una demostració de poder: la caça en les miniatures medievals
A display of power: hunting in medieval miniatures
Visits
10560
Pol Serrahima Balius
This item has received
Article information
Full Text
Download PDF
Statistics
Figures (14)
Show moreShow less
Full Text

El concepte actual d'esport és estrany a la ment de l'home medieval. No existeix una clara concepció del desenvolupament del propi cos a través de l'exercici físic. Això no vol dir que durant els segles de l'Edat Mitjana no s'exercissin pràctiques que avui en dia considerem esportives; la diferència és que aleshores tenien tota una altra mena de connotacions. A les corts s'hi feien torneigs o es jugava a escacs, hi havia tota una sèrie d'activitats que avui són o serien esports, però que aleshores eren, sobretot, definitòries d'una classe social.

Entre aquestes activitats, una de les més importants, si no la que més, era la caça. S'ha dit que tenia la funció d'acabar d'omplir la taula noble, però estudis recents han demostrat que no. També s'ha explicat la seva importància dient que servia com a preparació per a la guerra. Possiblement això tampoc sigui veritat: és innegable que els caçadors s'exercitaven, però per a ells el més important era poder demostrar que estaven en disposició social i econòmica de caçar.

I és que aquesta activitat era clarament aristocràtica. Per practicar-la, per exemple, els senyors impediren l'accés dels vilans -és a dir, aquells que no eren nobles- a molts boscos d'Europa, i en ocasions això provocà conflictes greus.

¿Per què arribar al punt d'excitar fins a tal extrem el ressentiment social, si no pel gran valor simbòlic que tenia pels nobles el poder caçar? Per descomptat, els homes pobres també caçaven per alimentar-se, però aquesta pràctica es realitzava amb trampes, sense espectacle, i no captava l'atenció dels artistes i tractadistes medievals. La caça que interessava, i la que apareix a les miniatures de què parlarem, és la que practicaven els nobles. Aquí volem mostrar alguns exemples de com la caça fou representada als còdexs medievals, és a dir, en els llibres manuscrits de format modern (pàgines unides pel llom, per oposició als rotlles).

Abans, però, haurem d'explicar que la caça es dividia en dues modalitats. La primera és la chasse à courre, en què es cacen animals al bosc, des de cérvols fins a llebres. Per a ella són imprescindibles els gossos, i consisteix en espantar la presa amb sorolls, seguir-li el rastre mentre s'escapa, acostar-s'hi i llançar els cans contra ella. Bé quan l'animal arribi a un punt on es tanqui el camí, bé abans si es cansa, es girarà per enfrontar-se als seus perseguidors: aleshores els gossos se li abraonen al damunt i el caçador ajuda a acabar la presa.

En un principi, en aquesta caça era molt important la força física del propi caçador. Amb el temps, però, s'anaren desenvolupant diversos sistemes de xarxes i parapets que servien per desviar l'animal per dintre del bosc fins portar-lo al lloc on els gossos el mataven en un combat cos a cos. També s'hi anaren afegint assistents que participaven amb ballestes, seguint el rastre o duent els gossos. Arribà un punt, de fet, en què el senyor que organitzava la cacera amb prou feines havia de fer més que seguir l'espectacle dels cans perseguint la presa dintre d'un circuit marcat dissimuladament.

L'altra mena de caça, molt més tranquil·la, és la chasse au vol, la cetreria. D'origen oriental, va ser coneguda a Europa des dels segles V i VI. Amb tot, va ser sobretot el contacte amb la cultura musulmana a partir de les Croades i de les lluites a Sicília als segles XI i XII que va acabar de convertir-la en un dels esbargiments preferits de la noblesa. Esdevingué un joc la importància del qual arribava al punt que, per exemple, en el Llibre dels feyts de Jaume I (mitjan segle XIII), es descriu com el rei ha d'intervenir per evitar una greu baralla entre dos nobles per la possessió d'un astor (capítol 20).

Aquesta caça es practicava en camps de conreu, era estàtica i consistia en sostenir un falcó al puny fins, en el moment adequat, deixar-lo anar per tal que abatés algun ocell que passava volant sobre el camp. Els gossos també hi eren necessaris, però en aquest cas només per anar a recollir la víctima de l'atac. En aquest exercici podien participar-hi fins i tot les dames.

Tant la tècnica com la cura dels ocells eren molt complicades i requerien l'assistència de servents i experts falconers. Per aquesta raó i perquè tot el necessari per a l'activitat (el falcó, els guants, la caputxa, etc.) era caríssim, aquesta esdevenia una mostra esclatant de la noblesa i la riquesa dels participants.

En ser una forma d'oci totalment lligada a l'aristocràcia, doncs, l'aparició de la caça en les il·lustracions de còdexs es produeix, principalment, a partir de finals del segle XIII. Abans, l'havíem vist en altres representacions, com per exemple el propi tapís de Bayeux, però en els llibres la seva presència a Occident és molt reduïda, essent-ne uns dels pocs exemples alguns calendaris carolingis (figs. 1 i 2).

Figura 1. Una de les primeres representacions d'un noble amb un falcó a la mà.Fragment del tapís de Bayeux, ca. 1070.

Figura 2. Caça del senglar en el calendari carolingi de Salzburg, de 818(Biblioteca Estatal de Baviera, Múnic, clm. 210).

I és que, fins aquell moment, tota la producció librària a Europa havia corregut a càrrec d'eclesiàstics, i aquests estaven més interessats en dibuixar fragments bíblics i hagiogràfics que no pas escenes de cacera -tot i que veurem que els marginalia dels manuscrits són una excepció a aquest fet.

Des del segle XII, passen dues coses: per una banda els nobles laics passen a prendre part en el desenvolupament cultural; per l'altra, la caça esdevé un passatemps de primer ordre i carregat de significat entre l'aristocràcia. En conseqüència, prenen relleu els llibres profans, i en els seus continguts, tant en les miniatures com en els textos, la caça hi fa aparició: Erec et Enide, la primera novel·la artúrica (vora el 1170), s'inicia amb la famosa cacera del cérvol blanc; Tristany, en els textos de finals del XII, es guanya el favor del rei Marc en ensenyar-li com s'escorxa un cérvol després de caçar-lo.

Així, en novel·les o en recopilacions de poesies com el Codex Manesse (obra que conté les poesies de més de 130 minnesänger o trobadors alemanys) era possible trobar-hi miniatures d'aquesta mena. Com en els textos que acompanyaven, la caça hi acostumava a tenir connotacions simbòliques. De fet, moltes vegades no il·lustrava directament escenes descrites en la narració, sinó que en reforçava el missatge profund de forma al·legòrica o metafòrica més o menys evident (fig. 3). La caça del cérvol, per exemple, podia insinuar la idea de l'amant masculí atrapat per les armes de seducció de la dama, i a vegades apareix acompanyant poemes que no fan referència a aquesta activitat, però sí a l'amor cortès (fig. 4). La caça amb falcó, a la inversa que la del cérvol, podia ser identificada amb la persecució de l'amant femenina (fig. 5) -per bé que en ocasions, com en dos bells poemes d'Ausiàs March (poemes 124 A i 124 B de les Obres completes), l'au rapinyaire és una metàfora de la dama que el cavaller vol posseir. Així mateix, fou tal la identificació dels motius de cacera amb l'aristocràcia, que la simple imatge d'un genet amb un falcó a la mà esdevingué una de les més clares representacions del noble (fig. 6).

Figura 3. Miniatura representant el poeta Herr Geltar. En l'obra d'aquest poeta s'hi troba una burla als costums aristocràtics. Possiblement, el fet que l'animal que s'escapi sigui el que puja per la muntanya signifiqui que aquell qui mira el Cel, és a dir, a Déu, se salva. Procedent del Codex Manesse, 1305-1340 (Heidelberg Universitätsbibliothek, Codex Palatinus Germanicus 848, fol. 320v).

Figura 4. Miniatura representant el poeta conegut com a Von Suonnegge. La caça del cérvol possiblement faci referència a l'amor cortès que es manifesta en els textos de l'autor. Procedent del Codex Manesse, 1305-1340 (Heidelberg Universitätsbibliothek, Codex Palatinus Germanicus 848, fol. 202v).

Figura 5. Miniatura representant el poeta Conrad el Jove. Podem entendre que el falcó fa referència a l'amant que aconsegueix caçar la dama. Procedent del Codex Manesse, 1305-1340 (Heidelberg Universitätsbibliothek, Codex Palatinus Germanicus 848, fol. 7r).

Figura 6. Miniatura representant el poeta Ulrich von Gutenburg. En mostrar-lo amb un falcó a la mà, l'artista probablement pretenia remarcar-ne l'estatus nobiliari. Procedent del Codex Manesse, 1305-1340 (Heidelberg Universitätsbibliothek, Codex Palatinus Germanicus 848, fol. 73r).

Una altra font d'imatges al·legòriques de caça procedent del món laic són els llibres d'hores. Es tractava de breviaris abreujats que els nobles es feien fer per poder seguir la litúrgia correctament durant l'any. Els llibres d'hores estaven profusament il·lustrats i en ells, per exemple, la imatge del noble sortint a caçar amb un falcó a la mà hi solia representar el mes de maig i el renaixement de la natura a la primavera (encara que també pogués representar altres mesos, com l'agost), mentre que la caça del senglar podia identificar-se, com vèiem a la figura 2, amb el mes hivernal de desembre (figs. 7 i 8). La caça d'un altre animal, aquest cas la del llegendari unicorn, simbolitzava al seu torn l'Anunciació: la Verge Maria era l'esquer que atreia l'unicorn, Crist, a l'interior d'un jardí tancat (l'hortus conclusus), mentre que el caçador era l'àngel Gabriel, que el menava cap a la trampa amb gossos que en ocasions eren identificats amb les virtuts (fig. 9). Així mateix, també hi ha altres mostres en els llibres d'hores, com alguna miniatura representant Sant Hubert (fig. 10), patró dels caçadors, o algunes altres en què partides de caçadors són assaltades per la mort.

Figura 7. Mes d'agost a Les molt riques hores del duc de Berry, 1485-1489 (Musée Condé, Chantilly, ms. 65, fol. 8v).

Figura 8. Mes de desembre al Breviari Grimani, ca. 1510 (Biblioteca Marciana, Venècia, fol. 13v).

Figura 9. Anunciació en un llibre d'hores holandès de vora 1500.

Figura 10. Sant Hubert tenint la visió de la Creu enmig de les banyes del cérvol que es disposava a caçar. Grans Hores d'Anna de Bretanya, ca. 1503-1508 (Bibliothèque Nationale de France, París, Lat. 9474, fol. 191v).

Potser amb aquestes mencions hem repassat algunes fonts importants, però cal no obviar que no totes les representacions provenien de còdexs pertanyents als nobles laics. En manuscrits d'àmbit eclesiàstic, la caça també hi havia estat representada, de fet, des de més antic, però en aquest cas des d'una perspectiva crítica. Molts clergues de segles anteriors consideraven que, com l'amor cortès o els tornejos, excitava la concupiscència i desfermava la violència. Per això no és estrany que, als marges de manuscrits bíblics dels segles XII i XIII, hi apareguin, per exemple, llebres perseguint homes: era habitual que els monjos aprofitessin els espais marginals dels folis per mostrar amb malícia el seu menyspreu per la violència dels senyors feudals (fig. 11).

Figura 11. Llebres caçant homes. Al marge d'un manuscrit francès del segle XIII.

De tota manera, aquesta postura canviaria als segles XIV i XV, amb l'auge de la cultura cortesana.

Però no totes les representacions d'escenes de caça eren simbòliques. La caça també serví per desenvolupar la perícia dels artistes a l'hora d'il·lustrar qüestions tècniques o, si més no, més realistes. Des del segle XIII s'escrigueren a Europa molts tractats sobre l'art de la chasse au vol, que en aquell moment era una veritable sensació, una pràctica tan chic com el tennis als anys vint. Un dels primers i sens dubte el més important fou el De arte venandi cum avibus [De l'art de caçar amb ocells], de Federic II de Hohenstaufen. A part del seu rol pioner des del punt de vista literari, alguns manuscrits que se'n conserven estan riquíssimament il·lustrats (fig. 12).

Figura 12.  Miniatura del De arte venandi cum avibus (Bibliotheca Vaticana, Roma, Pal. lat. 1071. fol. 16r).

Pel que fa a la chasse à courre, les coses segueixen un altre ritme. En ser una pràctica més mal vista per l'Església i potser no tan exclusivament lligada a la noblesa, els primers tractats veritablement importants es produeixen ja al segle XIV. Es tracta, per exemple, de la Vénerie de Twiti, obra de William Twitch, caçador del rei Eduard II d'Anglaterra (1307-1327), o el Roman des deduis. Són tractats tècnics que també contemplen la caça amb falcó, però, de fet, de cap d'ells se'n conserven exemplars il·lustrats de l'època.

A pesar d'això, són importants perquè són els antecedents literaris d'obres que tingueren una rebuda molt més efusiva. És el cas del Livre du roi Modus et de la reine Racio, escrit entre 1354 i 1377 per un cavaller normand. Aquest llibre tractava la caça d'una forma al·legòrica a més de tècnica, dotant les preses i la pròpia activitat d'un sentit metafísic. Possiblement gràcies a aquesta intel·ligent combinació, l'obra va convertir-se en un veritable èxit i va donar pas a l'explosió de tractats que vindria.

Vint anys més tard, Gaston III de Foix, conegut com a Fèbus en referència al déu Apol·lo, es basarà en ella per escriure, entre 1387 i 1389, un sofisticat i precís text en què es tocaven tots els aspectes de la pràctica cinegètica, en aquest cas, des d'un punt de vista exclusivament tècnic. Des de com tenir cura dels gossos fins la forma de disposar xarxes per dirigir les preses cap al lloc desitjat passant per les característiques físiques d'animals tan dispars com el ren, la llúdriga o el senglar (descripcions que encara Buffon hauria de trobar útils quan redactés la seva Histoire Naturelle entre 1749 i 1778): tot apareix al Livre de la chasse. Gaston, un fanàtic de les caceres, posseïa més de sis-cents gossos i defensava els beneficis de l'activitat cinegètica pel desenvolupament de les habilitats físiques. Irònicament, morí per efecte d'un cop de calor en tornar esgotat d'una cacera; el seu llibre, però, romandria.

Tant d'un text com de l'altre, se'ns n'han conservat exemplars que representen veritables joies de la miniatura. Pel que fa al Livre du roi Modus..., hi ha el manuscrit fr. 12399 de la Bibliothèque Nationale de París, copiat el 1379 per al rei de França a mateixa capital. Del Livre de la chasse se'n conserva més d'una edició excepcional: els manuscrits fr. 616 i 619, de la mateixa biblioteca que l'anterior, en són dues mostres incomparables: totes dues han estat datades de principis del segle XV i van ser realitzades, respectivament, a París per al duc Joan Sense Por de Borgonya (1371-1419), i a Avinyó (figs. 13 i 14).

Figura 13.  Gos flairant una pista. Livre de la chasse, principis del segle XV (Bibliothèque Nationale de France, París, fr. 616, fol. 62v).

Figura 14. Caça de la llúdriga. Livre de la chasse, principis del segle XV (Bibliothèque Nationale de France, París, fr. 616, fol. 101v).

Si ens fem la idea de l'altíssim preu que podia assolir la confecció d'un d'aquests volums, veiem com la iconografia i la literatura sobre la caça es relacionen amb qüestions al·legòriques i afegim a tot això les elevadíssimes despeses que la pràctica cinegètica ocasionava a qualsevol noble dels segles XIV i XV, entendrem en part el destacadíssim paper simbòlic que jugava, entre els homes de finals de l'Edat Mitjana, l'exercici nobiliari de la caça. Molt més enllà d'una pura afecció esportiva, es tractava, si no d'un ritual en què sustentar la societat sencera (i això significa el món), d'una de les demostracions més palpables de la sèrie d'ideals sobre els quals es recolzava, a ulls del poble i de la mateixa noblesa, la pròpia existència de la classe aristocràtica. Era una demostració de força alhora que una explicació del món. Una pràctica que, havent començat com un exercici físic, acabà sent una peça absolutament indispensable per a la comprensió de la cultura cortesana de la tardor de l'Edat Mitjana.

Download PDF
Apunts Sports Medicine
Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?